Harry potter

 

Tecnologia al voltant d'un eix temàtic. Realitzat per l'Haagse Hogeschool, La Haia.

 

 

Índex

 

1.      Breu descripció de l'activitat

 

2.      Programa i organització

 

3.      Concepte didàctic

 

4.      Materials i eines

 

5.      Costos

 

6.      Requisits

 

7.      El paper del professor

 

8.      Aspectes tècnics

 

9.      Projecte pilot: localització i context

 

10. Perspectives

 

 

Es portarà una bona impressió de l'activitat únicament si també es veu la presentació, a Power Point que s'ha preparat. La descripció que es fa a continuació s'ha de considerar com un complement a l'esmentada presentació.

 

El nostre objectiu principal no és que l'activitat es copiï en la seva totalitat, sinó mostrar quin tipus d'activitats poden dur-se a terme quan es treballa la tecnologia dins d'una temàtica determinada.

 

 

 

1. Breu descripció de l'activitat

 

Els estudiants de magisteri i els professors de l'Haagse Hogeschool van organitzar i van muntar «L'escola tecnològica per a mags d'Harry Potter»: una classe plena de joguines tècniques a mida real inspirades en Les aventures d'Harry Potter. Es va convidar nens d'entre 10 i 11 anys d'edat a jugar amb les màquines, a descobrir com funcionaven i a construir petits productes tècnics inspirats en les joguines que es van presentar. El conjunt de màquines i materials de decoració van viatjar per diverses escoles de primària on es van utilitzar en alguns projectes relacionats amb Tecnologia, destinats a nens d'entre 4 a 12 anys d'edat.

 

2. Programa

 

La idea es va proposar obertament a un grup d'estudiants de magisteri. Aquests van treballar dur i, a mesura que van anar implicant-se en el projecte, aquest es va convertir gairebé en el seu propi projecte. Es van fer grups de dos i cada un d'aquests es va encarregar del disseny de les activitats i dels diferents aparells. La comunicació entre els diferents grups va ser necessària per evitar que les idees d'uns i d'altres s’encavalquen. Els estudiants en pràctiques van realitzar un gran treball en l'àmbit d'organització i coordinació, fet que va permetre que el projecte es convertís en alguna cosa més que una simple col·lecció de joguines. Els grups de treball van presentar les seves propostes als professors i a la resta del personal. Un altre factor important que també va contribuir a l'èxit del projecte van ser les intenses reunions entre els grups de treball, el professor i la resta de personal on es van discutir les diverses propostes i els dissenys. D'aquesta manera, es va intentar evitar possibles decepcions i es va aconseguir que els diferents grups de treball tinguessin una visió més clara dels seus objectius abans de començar. A més, també van realitzar un gran treball: el seu objectiu no era construir un aparell que no funcionés, i per aquest motiu cada grup va haver de trobar una manera de fer que l'activitat fos atractiva i estimulant. Un dels comentaris més freqüents en les reunions va ser que únicament un aparell que funcioni serà capaç cridar l'atenció i atreure els nens. El personal també es va encarregar de la decoració, l'ambient, els complements, el transport, la coordinació amb els professors, el menjar i, potser el més important, aconseguir la implicació dels nens en les activitats. Després de rebre una invitació amb un codi secret de part de Zweinstein, els nens estaven ansiosos que arribés el dia de la visita. Dues classes de 23 nens cada una van ser convidades el mateix dia. Després d'arribar a l'Hoogeschool i de ser rebuts, un dels grups va ser conduït a una sala per jugar amb els aparells, mentre l'altre es va dedicar a la construcció de petits productes, no sense abans haver rebut algunes explicacions i instruccions. Una hora després de l'inici de les activitats hi va haver un descans i els grups es van intercanviar. Una observació interessant és que els nens van gaudir d'ambdues activitats per igual. No es va detectar cap reacció de gelosia, malgrat que els nens van realitzar productes diferents. No es va tenir en compte el sexe dels nens a l'hora de dividir-los en grups ni en les activitats, fet que tampoc no va semblar ser un problema.

 

Després d'aquesta primera sessió, es va fer una presentació interactiva als professors d'altres escoles de primària de La Haia. Malgrat que l'organització del transport de tot el material corria a càrrec de les escoles algunes es van interessar pel projecte. Al final, tres escoles van sol·licitar el material i es van encarregar de l'organització, el transport, el manteniment i el muntatge dels materials.  Només van disposar d'un CD amb algunes instruccions com a única guia.

 

Les reaccions són molt positives: a totes les escoles, tots els nens d'entre 4 i 12 anys d'edat van visitar l'exposició. El problema principal va ser la fragilitat dels materials: després del pas per cada una de les escoles va ser necessari dedicar un temps a reparar els desperfectes ocasionats.

 

3. Concepte didàctic

 

Aquesta activitat es basa en experiències prèvies amb la naturalesa i la tecnologia però aquesta vegada, en lloc de fer una col·lecció d'activitats, es va buscar que aquestes giressin al voltant d'un eix principal que les interelaciona unes amb les altres. En aquest cas intentem que les activitats fossin coherents i que els professors poguessin integrar-les amb altres activitats principals com la lectura/escriptura, les matemàtiques o la química. El tema es va escollir perquè el disseny de les activitats va coincidir amb el llançament d'una nova edició de la coneguda sèrie de llibres per la qual els nens semblaven estar molt interessat. Tanmateix, l'eix principal pot ser qualsevol tema d'interès per als nens, per exemple, el món del circ, el zoo, els jocs olímpics, la música, les vacances, etc.

 

4. Materials i eines

 

Per construir aparells que durin força temps és necessari utilitzar altres materials a més dels reciclables. El pressupost dels estudiants de magisteri per comprar material era de 50 €. En alguns casos els diners no van ser suficients per pagar la fusta, la pintura, els elements elèctrics, el material de decoració, etc. Tanmateix, la limitació de diners aguditza l'enginy de la gent per obtenir materials: una safata giratòria d'un vell microones, joguines de germans més petites, materials de l'oncle lampista, etc. La majoria del treball es va realitzar a casa, amb les eines allà disponibles.

 

5. Costos

 

El cost total dels materials, incloent-hi la decoració, el menjar per a les dues classes i el material necessari per construir els petits instruments va ser de 375 €. El transport va córrer a càrrec dels professors i pares.

 

6. Requisits

 

Una habitació que pugui quedar-se a les fosques i 7 taules són suficients per muntar una escola tecnològica per a mags. L'atmosfera màgica es pot aconseguir amb cortines i teles decorades, llum tènue, música de fons i encens.

 

Un dels requisits a l'hora de construir els aparells és que aquests poguessin transportar-se d'una escola a l'altra. Va ser difícil construir màquines que poguessin muntar i desmuntar-se. El transport de tot el material va poder realitzar-se en un únic viatge amb una furgoneta petita.

 

Després de passar per cada una de les escoles va ser necessari reparar alguns desperfectes.

 

7. El paper del professor

 

Durant les proves en l'Haagse Hogeschool, els nens van comptar amb l'ajut dels estudiants de magisteri. Posteriorment, els professors experts van ser els encarregats de la coordinació i l'organització de les activitats a les escoles de primària en què es va realitzar el projecte. Una altra alternativa és formar a un grup determinat de nens perquè facin de guies o monitors de les activitats. És evident que perquè els nens treguin el màxim profit de les activitats és necessari que les experiències s'assimilin posteriorment i s'enfoquin des d'un punt de vista més ampli. Poden explicar-se les bases científiques i tecnològiques, i que els nens vegin les aplicacions dels conceptes apresos. Una bona manera de fer-ho és aplicar les experiències adquirides durant el joc amb les joguines en la construcció dels seus propis productes.

 

8. Aspectes tècnics

 

Mitjançant el joc amb les màquines els nens descobreixen, per exemple, com funcionen els canvis de marxa, les palanques, les rodes i els eixos, la palanca, els pneumàtics o els circuits elèctrics, i apliquen aquests nous coneixements en la construcció de productes molt simples realitzats amb materials reciclables, perfectament relacionats amb l'eix principal de les activitats.

 

9. Projecte pilot: localització i context

 

Després de les proves en l'Haagse Hohenschool, l'"Escola per a mags d'Harry Potter" es va muntar en l'OBS De Margriet, OBS D i Kleine Keizer i en la Montessorischool Valkenbons de La Haia. En cada una, la instal·lació hi va estar  durant 1-2 setmanes.

 

10. Perspectives

 

Com ja es va esmentar anteriorment, la nostra intenció no és que la idea es copiï íntegrament, sinó que serveixi com a font d'inspiració. A les escoles, sense l'ajut dels estudiants de magisteri, la fórmula no funcionarà de la mateixa manera. Tanmateix, amb l'ajut dels pares i dels nens grans poden construir-se màquines molt semblants. De fet, la fase de construcció pot ser tan important com la de joc. En traurà més profit si munten una exposició en què puguin participar altres nens o altres convidats. Evidentment, poden utilitzar-se molts altres elements educatius, no únicament els tecnològics. Estem interessats a rebre notícies de qualsevol experiència amb aquest concepte!!

 

Inici