Llum, miralls i imatges
Universitat de Barcelona
Cerveró, JM; Cabellos, M; Castells, M
- Aspectes generals
- Les
superficies brillants i els miralls
- Miralls i
imatges
- Miralls
i desviament de la llum
Download: imi_cat.doc
1. Aspectes generals
Un dels aspectes de la interacció de la llum i els materials més quotidià i
experimentat des dels primers anys de vida és la utilització de superfícies
reflectores per a formar imatges o produir reflexos.
Lús dobjectes brillants amb finalitats decoratives o comunicatives i dels
miralls per veure allò que es difícil o impossible de veure sense ells, és una
de les tecnologies més antigues relacionades amb la llum, segurament només
comparable en antiguitat amb lús dels colors.
Des dun punt de vista holístic i no seqüencial, la nostra proposta
didàctica daproximació a la llum, els miralls i les seves aplicacions ens
porta a considerar els següents camps dexploració:
-
Les superfícies
brillants i els miralls
-
Les imatges
dels miralls
-
Els miralls i
el desviament de la llum
Les activitats proposades van dirigides a nens des de 3 fins a11 anys.
Per aquestes edats les propostes didàctiques han de connectar amb les
experiències i amb lentorn sociocultural dels nens. Per tant la nostra
proposta didàctica es basa en situacions sorgides del context social i cultural
dels nens i té en compte conjuntament objectius deducació científica i deducació
tecnològica: hi ha moments en que ens interessa entendre com ho fa la llum
per anar dun lloc a un altre i altres en que ens interessa com ho podem fer
per il·luminar un lloc que no està ben il·luminat.
El punt de vista que hem adoptat per triar les activitats és holístic i
està basat en diferents percepcions de la interacció entre la llum i els
objectes i les seves conseqüències o aplicacions socials. Per tant, lordre de
presentació de les activitats no implica un ordre de seqüenciació amb els nens.
Qualsevol activitat pot ser duta a terme quan el mestre/a ho consideri oportú.
Les activitats shan proposat per a ser
experimentades amb els nens i valorar els seus resultats. Pensem que la
majoria de les activitats proposades podem ser adaptades a les edats dels nens des
de 3 anys fins a 12 anys, però correspon al mestre/a decidir les activitats que
pot fer amb els seus alumnes.
En lapartat de suggeriments de
procediment i qüestions, sha destacat el paper del mestre/a. El mestre/a
ha de motivar als nens i donar suport a les seves accions i explicacions; ha de
facilitar les condicions que permetin i estimulin als nens a provar les seves
idees i explicar-les. Però també hi ha moments en què ha de tenir el
protagonisme de lactuació i lexplicació. És obvi que el llenguatge, lestil i
la intensitat del suport del mestre estan en funció de la edat dels nens i del
tipus concret dactivitat.
La barreja dobjectius deducació científica i tecnològica comporta una
barreja de les metodologies comentades als capítols 1 i 2 del projecte.
Hi ha activitats en que laproximació metodològica és la danàlisi dobjectes combinada amb una exploració de situacions que pot ser
lliure o bé orientada amb preguntes que impliquen estratègies de resolució de problemes.
També hi ha activitats que són bàsicament de resolució de problemes i
altres basades en el mètode de projectes
en què lalumne ha de dissenyar el projecte i construir-lo.
inici
2.
Les superfícies
brillants i els miralls
Amb les activitats daquest camp lalumne desenvolupa la seva
experiència i coneixement sobre objectes que tenen superfícies que brillen i
les seves aplicacions. El treball de lalumne amb els objectes que brillen
estimula les seves capacitats dobservació i
explicació.
La llum és reflexa (brilla) de manera especial en els objectes que tenen
superfícies polides.
Alguns materials (vidres, plàstics, superfície de laigua, metalls,
pintures) permeten superfícies especialment brillants.
La brillantor dun objecte depèn del seu estat de neteja i conservació.
La brillantor dun objecte depèn de com està il·luminat i des don es mira.
La utilització dobjectes brillants per adornar en les diverses
cultures.
La utilització de la pintura reflectora en els senyals de tràfic i els
vehicles.
El mestre/a ha de fer una introducció per portar linterès dels nens cap
als objectes brillants. És aconsellable que en la introducció sutilitzin
objectes reals.
Alguns nens és probable que considerin que els objectes brillants són fonts
de llum i llavors caldrà fer alguna activitat per discriminar entre objectes
lluminosos i objectes brillants:
-
quins objectes
fan llum i quins brillen ?
-
què volem dir
quan diem que una cosa brilla?
El professor pot demanar als alumnes preguntes com les següents,
procurant concretar-les sobre objectes sempre que sigui possible:
-
Quins objectes
de la classe (de casa, del carrer) brillen?
-
Quins brillen
més?. Per què brillen més ? (els més grans, els més polits o nets, els
de vidre, els més ben il·luminats, depèn des don els miris, ..)
-
Si un objecte
brillant no brilla, per què pot ser ? (objectes brillants bruts,
ratllats u oxidats, o no il·luminats)
-
Com podem fer
que brillin més o menys?
-
Per a què es
fan servir aquests objectes brillants?. Perquè han de ser brillants?
Totes aquestes preguntes impliquen que els nens han de parlar de les
seves experiències amb objectes, han dobservar objectes i han dactuar sobre
objectes.
Projecte obert de disseny i construcció dun muntatge amb objectes
brillants. Primer els alumnes han de buscar una utilitat del muntatge
(decorativa, informativa, per atreure latenció, etc.) i després lhan de
dissenyar i construir.
Projecte dinvestigació de quins elements de seguretat basats en la
reflexió de la llum sutilitzen en la circulació.
Es pot treballar amb objectes habituals a les classes o a casa.
Els únics materials especials poden ser objectes amb pintura reflectora
que sutilitzen en vehicles o senyals de circulació.
inici
3.
Miralls i imatges
En aquest bloc dactivitats els alumnes adquireixen experiència i
coneixement sobre les imatges produïdes pels miralls i les seves aplicacions i
desenvolupen habilitats diverses en relació a lespai i les simetries.
Algunes superfícies que anomenem miralls donen imatges definides.
Els miralls permeten veure objectes que no es poden veure directament
Els miralls que no són plans fan imatges deformades
Els miralls corbats enfora (convexos) permeten veure molt espai
Les imatges dels miralls són simètriques dels objectes
Si combinem miralls podem obtenir imatges múltiples
La utilització dels miralls en vehicles i cruïlles
La utilització dels miralls per veure el propi cos (arreglar-se, dansa)
La utilització lúdica dels miralls (imatges deformades, calidoscopi)
És probable que alguns nens tinguin problemes amb les paraules imatge reflectida, reflectir, reflex, reflexió, reflector i per tant shaurà de fer alguna activitat sobre
significats:
-
Algú sap que
vol dir imatge reflectida?
-
Què vols dir
quan dius reflexió?
Si ja shan treballat els objecte brillants, el mestre/a podria fer
recordar als nens el treball amb objectes brillants i preguntar:
-
En quins
objectes brillants ens hi podem veure?
-
En quins ens hi
veiem millor? (miralls)
-
Quins fan
imatges divertides? (superfícies corbes)
-
En quins es
veuen més coses? (miralls convexos)
-
En quins llocs
i per a què es fan servir els miralls?
El mestre/a pot proposar utilitzar els miralls per veures a un mateix,
veure el que tenim darrere, veure el que està amagat darrere, damunt o sota
quelcom. Els alumnes haurien de practicar aquestes experiències en petits grups
i tutelats per un adult..
El mestre/a pot introduir el periscopi
didàctic parlant per exemple dels submarins, però també pot començar directament amb jocs
manipulatius i dobservació de les peces. El que és clar és que , en una
primera fase, els nens shan de familiaritzar amb la utilització de les peces
del periscopi, en especial amb les que tenen el mirall i que anomenem angulars. Els nens han de mirar a través
de les peces angulars i respondre a
qüestions com:
-
On està el que
es veu?
-
Com has de posar
la peça per veure aquest objecte?
Després es poden fer propostes de quin muntatge sha de fer sobre la base de muntatge per veure un objecte
des dun lloc determinat.
La base de muntatge permet el plantejament duna diversitat de
problemes. La dificultat del problema plantejat ha de ser progressiva :
primer amb muntatges simples i només una peça angular i després amb muntatges
complexes amb més duna peça angular.
Quan els nens shan familiaritzat amb el periscopi i la base de
muntatge, poden fer activitats per parelles on un situa lobjecte i els
obstacles i laltre ha de trobar la solució.
Per treballar amb les imatges múltiples el mestre/a pot proposar
experimentar amb dos miralls i un objecte i preguntar:
-
Com ho pots fer
per tenir dues imatges?
-
I per tenir més
imatges?
També pot portar a classe alguns calidoscopis (si és possible que siguin
desmuntables) i deixar-los als nens perquè hi experimentin lliurement. El
mestre/a pot preguntar:
-
Algú sap
com és per dins el calidoscopi?
-
Algú sap com
està fet?
-
Algú sap com
funciona?
El mestre/a pot proposar als nens desmuntar el calidoscopi i que
comentin les respostes a les preguntes anteriors.
També pot proposar experimentar amb dos miralls grans per obtenir
imatges múltiples.
El mestre/a pot proposar als alumnes lobservació de situacions en que
es veu clar com les imatges són simètriques dels objectes. Pot per exemple
mostrar el dibuix de mitja cara i amb
un mirall obtenir la cara sencera; pot mostrar també fotografies dimatges
reflectides a laigua; amb els nens que saben llegir pot mostrar paraules
escrites al revés, etc. El mestre/a pot preguntar:
-
Què li passa a
la cara al posar el mirall?
-
Com es veu el
paisatge a laigua?
-
Com es veuen
les paraules i les lletres amb el mirall?
-
Com podem
reconstruir objectes amb el mirall?
El mestre/a pot proposar als nens utilitzar miralls per completar parts
de dibuixos o dobjectes simètrics o invertir imatges.
Projecte obert de disseny i construcció dun muntatge amb miralls i/o
peces del periscopi per veure algun lloc de la classe o de fora de la classe
que sigui difícil de veure.
Projecte obert de disseny i construcció dun muntatge artístic amb
miralls, objectes, fotografies i
dibuixos.
Disseny i construcció dun calidoscopi
Objectes usuals que fan imatges, miralls de plàstic petits, algun mirall
convex, algun mirall de dentista i miralls grans perquè els nens es vegin
sencers.
Periscopi didàctic. El periscopi és un objecte tecnològic que
permet superar objectes per veure per sobre dells o pel seu costat. El
periscopi didàctic consisteix en un conjunt de peces de dos tipus, les angulars que tenen un mirall que desvia
la llum 90º i els tubs allargadors. Totes les peces poden destapar-se per veure
el seu interior.
Aquestes peces poden muntar-se sobre una base quadrada que permet
diversos jocs o situacions problemàtiques més o menys complexes i lliures
segons les edats dels nens.
Calidoscopis amb miralls de plàstic, algun dells desmuntable.
inici
4.
Miralls i desviament de
la llum
Els alumnes no són conscients del paper de la llum en la visió dels
objectes i les seves imatges. Amb aquestes experiències es pretén que lalumne
esdevingui més conscient de la intervenció de la llum en la visió i desenvolupi
la seva experiència i coneixement sobre el comportament de la llum al incidir
sobre els objectes i en especial els miralls.
La llum viatja en línia recta entre objecte i objecte
Quan la llum arriba als objectes es reflecteix
Els miralls reflecteixen la llum duna manera especial
La utilització de senyals de llum per comunicar missatges
El mestre/a pot proposar als nens utilitzar llanternes per il·luminar
determinats objectes i preguntar :
-
Com heu de
posar la llanterna?
-
Cap on lheu de
dirigir?
-
Per on passa la
llum per anar de la llanterna a lobjecte? (els nens poden intentar
seguir amb la mà el camí que fa la llum)
-
Que li passa a
la llum quan arriba a un objecte o a la paret ?
El mestre/a pot proposar als nens utilitzar els miralls per desviar la
llum de la llanterna i dirigir-la a la paret i preguntar :
-
Com va la llum
de la llanterna a la paret?
-
Quin camí fa la
llum des de la llanterna fins a la paret ?
-
Què li passa a
la llum quan arriba al mirall?
-
Com és que pots
veure aquest objecte?
El mestre/a pot proposar als nens de fer activitats amb les llanternes i
els miralls dirigint la llum a punts concrets.
El mestre/a pot proposar també fer activitats amb el periscopi didàctic.
Si els nens no coneixen encara el periscopi hauria de fer alguna activitat
dintroducció per veure com es desvia la llum en el mirall.
Si els nens ja han treballat amb el periscopi el mestre/a pot fer
lexperiència dutilitzar-lo destapat per enviar un raig de llum (làser?) i
seguir el seu camí al llarg del periscopi.
El mestre/a pot proposar als nens dutilitzar el periscopi i la taula de
muntatges per enviar llum dun lloc a un altre de la taula. Pot proposar als
nens que destapin el periscopi per a
trobar i dibuixar el camí que fa la llum.
Projecte obert de disseny i construcció dalgun sistema comunicatiu o
dil·luminació utilitzant miralls o el periscopi i llanternes.
Llanternes, si és possible de feix tancat.
Miralls de plàstic.
Periscopi didàctic.
inici
