Avui en dia,
el soroll té un impacte medi-ambiental negatiu. El soroll constant dels cotxes,
els avions o els equips de música dels veïns no solament no ens deixen
descansar sinó que, a més, pot arribar a ocasionar greus problemes i fer malbé
l'oïda. No obstant això, trobaríem a
faltar un món sense sorolls, llengües o música?
Abans de
començar amb els experiments que es descriuen a continuació, pot provar-se
quins objectes poden balancejar-se i moure i de quina manera el fan.
Índex
Arbre musical
Un telèfon fet amb gots de plàstic
Fer música amb gots
Una capsa de música
Reproducció d'alguns sons estranys de la jungla
Capsa de cigars musical
Download: project_sound_cat.zip
Nom
Arbre musical
|
Categoria
Física.
Acústica, so, resistència de l'aire.
|
Grup
d'edat
Nens de 5 a 6 anys.
|
Nombre
de participants
10-11 nens aproximadament.
|
On
A l'exterior
|
Durada
60 minuts, aproximadament.
|
Preparació
Materials
- Seleccioneu
diversos arbres de l'exterior.
- Demaneu
als nens que portin els materials amb una setmana d'antelació.
- Corda,
tisores, objectes que facin soroll (pots, culleres, etc.)
|
Objectius
per als nens
- Que
els nens decideixin quins materials volen penjar a l'arbre.
- Que
els nens lliguin els materials amb cordes i aquestes a les branques dels
arbres.
- Que
els nens que no hagin portat materials els demanin als seus companys.
- Que
els nens coneguin el vent i les seves característiques i experimentin i
vegin els seus efectes.
|
Passos
- Feu
una breu introducció sobre el vent! Què és? D'on ve? Què succeeix quan
fa vent, etc.
- Presentar
tots els objectes portats al grup.
- Lligar
els objectes a les cordes.
- Sortir
a l'exterior i penjar els objectes de manera que el vent els faci sonar.
|
Explicació
científica
Soroll o so
Aquest tema va ser estudiat per
primera vegada pel científic Ernst Florens Chladni el 1802 en el seu treball
titulat Acústica, el primer gran
projecte d'investigació realitzat sobre el so. Chladin distingeix dos tipus
de sons, el so i els sorolls. Tots els sons musicals es
classifiquen com a sons. La resta es consideren sorolls.
D'acord amb Chladin, la diferència
entre ambdós és conseqüència de les seves diferents corbes de vibració. Les
notes musicals produeixen vibracions regulars. El soroll, tanmateix, es
caracteritza per vibracions irregulars.
En música, es defineix com a interval
en la distància de freqüències entre dos tons. Aquests tons no tenen,
necessàriament, per què sonar alhora (per exemple, en un acord). Fins i tot
els diferents tons d'una melodia es diuen interval. Els intervals poden ser
consonants (eufònics) o dissonants (no eufònics).
En música, la sintonia és l'ajust del
to dels instruments.
|
Possibles
variacions
Podeu penjar tot tipus de materials
en l'arbre o construir un mòbil. L'únic requisit és que els objectes facin
soroll en bufar el vent.
|
Cura
amb
No pengeu materials amb arestes en
l'arbre o en el mòbil per evitar possibles danys.
|
Referències
|
|
|
|
Nom
Un telèfon fet amb
gots de plàstic
|
Categoria
Física.
- So.
|
Grup
d'edat
Nens de 4 a 6 anys.
|
Nombre
de participants: de 6 a 10
nens
|
On
Aula.
|
Durada
15
minuts, aproximadament.
|
Preparació
Materials
Agafeu el material i prepareu-lo per
poder fer l'experiment.
Cada nen ha de disposar de dos gots
de plàstic, xinxetes i una corda llarga.
Gots de plàstic, xinxetes, corda per
empaquetar.
|
Objectius
per als nens
Els nens aprenen a foradar la base
del got amb compte perquè no es trenqui. Els nens aprenen a fer nusos. Els
nens aprenen a lligar una corda i a potenciar la paciència. Els nens aprenen
conceptes sobre el so. Els nens aprenen a ajudar-se mútuament i a demanar
ajut a la resta de companys.
|
Passos
- Feu
un forat als gots del plàstic amb una xinxeta.
- Passeu
una corda pels forats i fer un nus per la part interior dels gots.
- Feu
grups de dos i repartiu-los per l'aula de manera que cada un disposi de
suficient espai per posar a prova els telèfons.
- Assegureu-vos
que la corda sempre està tensa.
|
Explicació
científica
Tots els sons tenen una durada (llarga,
curta) i una intensitat (alta, baixa) determinada. També distingim el to
(agut, greu) de cada un i el seu timbre (un piano i una guitarra sonen
diferents en un mateix to). El so és el resultat de la vibració (= moviments
regulars) dels cossos elàstics. Les vibracions que es produeixen en colpejar
un objecte (= font) arriben a la nostra oïda a través d'objectes sòlids o de
les substàncies líquides o gasoses (per exemple, parets, aigua o aire). En
condicions de buit no hi ha so!
Una vibració completa consisteix en
un moviment d'anada i vinguda. El nombre de vibracions per segon es coneix
com a freqüència o freqüència de vibració. La seva unitat és l'Hertz (Hz)
(una vibració per segon) en honor al físic alemany Heinrich Hertz
(1857-1894). Les ones sonores són moviments de compressió i dilució de l'aire
que s'expandeixen circularment cap als costats. Quan una ona sonora arriba al
martell de l'oïda aquest últim comença a vibrar. Seguidament, les vibracions
viatgen per tot el canal auditiu fins a arribar als acabaments nerviosos dels
nervis auditius. L'oïda humana només pot sentir aquells sons les freqüències
dels quals es troben entre els 20 i els 20.000 Hz.
|
Possibles
variacions
Els gots poden decorar-se amb pintura
especial (per exemple, Edding) o amb adhesius per fer-los més bonics i
atractius.
També poden utilitzar-se pots de
iogurt o llaunes.
|
Cura
amb
Els forats també poden fer-se amb una
agulla calenta.
Procureu no trencar el got quan es
facin els forats (cosa que pot succeir molt fàcilment).
|
Referències:
Internet: www.Physik-for-kids.de
(Tasca-Schall)
http://home.eduhi.at/just4fun/sites/Akustik.html
|
|
|
|
En
detall
Quan es parla a través dels gots, les
ones sonores fan que aquest comenci a vibrar. Les vibracions viatgen per la
corda fins a arribar a l'altre got on es transformen en vibracions de l'aire.
De fet, un telèfon de veritat funciona de manera semblant amb la diferència
que el so es transforma en vibracions elèctriques que poden arribar a
qualsevol part del món a través de cable o aparells sense fil.
|
Nom
Fer música amb gots
|
Categoria
Física.
- So.
|
Grup
d'edat
Nens de 6 a 10 anys.
|
Nombre
de participants
8 nens, aproximadament.
|
On
Aula.
|
Durada
20
minuts, aproximadament.
|
Preparació
Materials
- Prepareu
tot el material.
- Repartiu
un got a cada nen.
Expliqueu als nens com manejar els
gots.
Materials fàcilment trencables: gots
de vidre fi (ampolles de vi o d'aigua amb gas), aigua.
|
Objectius
per als nens
Els nens aprenen a manejar vidre fi
sense que aquest es trenqui. Aprenen a mantenir els dits a la vora dels gots
i a passar-hi els dits en cercle per sobre. Aprenen a moure els dits d'una mà
sobre les vores dels gots i a utilitzar l'altra mà per evitar que el got es
mogui (potenciar la coordinació mà-ull).
|
Passos
- Ompliu
els gots amb aigua (no importa la quantitat).
- Humitegeu-vos
el dit índex.
- Passeu
el dit per la vora del got fent moviments circulars. Agafeu la base del
got amb l'altra mà per evitar que es mogui.
- Cada
got, amb diferent quantitat d'aigua, produeix un to diferent a la resta.
Quanta menys aigua hi hagi més agut és el to.
|
Explicació
científica
Les notes es produeixen en fer passar
els dits per la vora del got. Cada got produeix un to diferent. El got amb
més aigua produeix el to més greu. Els sons aguts s'aconsegueixen quan els
gots tenen poca quantitat d'aigua. Quan el got és completament buit s'obté el
to més agut. A més, podem veure com l'aigua del got vibra.
El so és el resultat de les
vibracions produïdes en passar el dit per sobre de les irregularitats de les
vores dels gots. El to depèn de la quantitat d'aigua que hi hagi al got.
Quan el got comença a vibrar, també
ho fa la superfície de l'aigua. La covibració de dos objectes que produeixen
un mateix to es diu ressonància.
Poden tocar-se cançons si es
col·loquen 8 gots en fila i es calibren per produir les 8 notes de l'escala
musical.
|
Possibles
variacions
Els gots poden colpejar-se suaument
amb un llapis.
Els nens poden experimentar amb
diferents quantitats d'aigua.
Una vegada tots els nens hagin
realitzat l'experiment podeu formar una orquestra col·locant tots els gots en
fila i jugant amb ells.
Ompliu dos gots per aconseguir que
sonin de la mateixa manera.
Ompliu vuit gots d'aigua per obtenir
les vuit notes de l'escala musical.
|
Cura
amb
|
Referències
Buch: 365 Verlag für jeden Tag
Verlag: moses ISBM 3-89777-113-6
Was ist Was Experimentierbuch
Tessloff Verlag 1986
|
|
|
|
En
detall
El got vibra quan es donen petits
cops o es passa el dit per sobre de la vora. A menor quantitat d'aigua major
freqüència de vibració i més agut serà el to.
©
http://www.salvator.net/salmat/physik/fy/glaeser.htm
|
Nom
Una capsa de música
|
Categoria
Física.
So, vibracions.
|
Grup
d'edat
Nens de 5 a anys
|
Nombre
de participants
6 nens
|
On
En una habitació
|
Durada
30-45
minuts
|
Preparació
Materials
·
Per començar
podeu fer una prova amb els gots plens d'aigua.
·
Cartró o
cartolina de 475 x 310 mm.
·
8 ampolles
de plàstic o tubs de plàstic petits
·
8 tapes
·
Una corda o
similar.
·
Goma
d'enganxar.
·
Un ganivet.
|
Objectiu
per als nens
- Entrenar
l'oïda.
- Descriure
la relació entre el nivell de líquid del tubs i el to que produeixen.
- Trobar
grups de notes que sonin bé.
|
Passos
Retalleu el cartró i construïu una
capsa. Talleu 8 tires d'aproximadament la mateixa longitud. Ompliu els tubs
amb aigua, un líquid de color, sorra, cereals o qualsevol cosa que es vulgui
escoltar. Enganxeu els tubs o les ampolles a la base de la capsa (mireu la
il·lustració 2). Agafar un pal o un objecte similar i colpegeu els tubs.
Sentireu música
Consell: traieu la tapa dels tubs i
proveu-ho de nou. Aquesta vegada, el so serà diferent!
|
Explicació
científica
En física, la ressonància té lloc
quan la freqüència d'una estimulació i la freqüència natural coincideixen. En
un sistema oscil·latori no esmorteït, la ressonància produeix un increment
infinit de l'amplitud (ressonància catastròfica). En un sistema oscil·latori
esmorteït, la ressonància arriba a un màxim de reacció del sistema.
En acústica, per exemple, durant la
covibració d'una corda d'una guitarra quan hi ha un altre instrument
sintonitzat de la mateixa manera.
|
Possibles
variacions
Música amb gots.
|
Cura
amb
|
Referències
http://www.kindergarten-workshp.de/
|
|
|
|
En
detall
©http://www.kindergarten-workshop.de/
Abbildung 1
© http://www.kindergarten-workshop.de/
Abbildung 2
©
http://www.kindergarten-workshop.de/
Abbildung 3
©
http://www.kindergarten-workshop.de/
|
Nom
Reproducció
d'alguns sons estranys de la jungla
|
Categoria
Física.
Acústica, sons i
vibracions.
|
Grup
d'edat
Nens de 3 a 5 anys.
|
Nombre
de participants
4 nens.
|
On
En una habitació.
|
Durada
30
minuts, aproximadament.
|
Preparació
Materials
·
Un got de
plàstic gran.
·
Fil de cotó
de 30 cm de longitud, aproximadament.
·
Un llapis o
un clau llarg.
·
Escuradents.
·
Mocadors de
paper humitejats.
|
Objectius
per als nens
- Entrenar
l'oïda.
- Percepció
de les vibracions produïdes que generen els sons.
- Aconseguir
reproduir alguns dels diferents sorolls dels animals de la selva experimentant
amb diferents gots.
|
Passos
Agafeu un llapis o un clau i feu un
forat en el centre de la base del got. Passeu el fil pel forat i lligueu
fortament un escuradents en un dels extrems amb un nus. Estireu la corda fins
a col·locar l'escuradents al forat (si és necessari, feu l'escuradents més
petit perquè quedi recte). A continuació, escorreu l'aigua del mocador de
paper (el fil no hauria destar gaire humit) i emboliqueu el mocador al
voltant del tros de corda que surt del got (per sota de la base del got).
Pressioneu fortament el paper i estireu-lo seguint la corda.
|
Explicació
científica
La fricció que es genera en estirar
el paper al llarg de la corda genera vibracions que es transmeten fins a
l'escuradents del got. En arribar allà es transmeten a la base i als laterals
del got. Durant la transmissió, la intensitat del soroll es fa cada vegada
més gran per l'efecte megàfon del got, en transmetre les ones sonores cap a
les molècules de l'aire.
En realitat, tot el que percebem com
a tons són vibracions que es transmeten a través d'un medi fins a arribar a
l'oïda. L'aire és el transportador de
sons més comú i, alhora, el més lent. En aigua, per exemple, les ones
sonores viatgen quatre vegades més ràpid! Com més gran és la temperatura, més
gran és la velocitat en què viatgen les ones sonores. Tanmateix, viatgen més
lentament a prop del cim de les muntanyes i quan més amunt de l'atmosfera es
troben, perquè la quantitat de molècules d'aire que puguin vibrar és menor.
Les ones sonores dels cossos que es
mouen i s'expandeixen uniformement en totes les direccions. Si poguéssim
veure-les, veuríem que tenen el mateix aspecte circular que les ones que
apareixen quan es tira una pedra en aigües tranquil·les. L'objecte que genera
les vibracions sonores, o tons, estaria situat en el centre d'aquests
cercles.
El so es mesura en decibels (db). El
rang oscil·la entre 1 db (amb prou feines audible) fins als 130 db o més. A
120 db, la majoria de persones senten dolor en les oïdes. Alguns sons són tan
forts que algunes persones no poden sentir-les sota cap concepte, a
diferència d'alguns animals.
|
Possibles
variacions
Si utilitzeu gots de plàstic de
diferents mides aconseguireu els sons que produeixen els animals més estranys
de la jungla. Les propietats de la corda també influeixen en el tipus de to
que s'obté.
|
Cura
amb
|
Referències
365 spannende Experimente: E. Richard
Churchill/Louis V. Loesching/Muriel Mandell: Illustriert Frances Zweifel,
Verlagsgruppe Weltbild GmbH 2002
|
|
|
|
En
detall
© 365 spannende Experimente,
illustriert Frances Zweifel, Verlagsgruppe Weltbild GmbH 2002
|
Nom
Una capsa de puros
musical
|
Categoria
|
Grup
d'edat
Nens de 3 a 5 anys.
|
Nombre
de participants
4 nens.
|
On
En una habitació
|
Durada
25
minuts aproximadament.
|
Preparació
Materials
·
Una capsa de
puros (o semblant, però amb els laterals rígids).
6 gomes elàstiques de diferent
resistència (una d'aquestes ha de ser molt ampla i una altra molt estreta).
|
Objectius
per als nens
- Percebre
els tons clarament.
- Descriure
i assignar tons aguts i greus.
- Descriure
per què alguns sons són greus i d'altres són aguts.
|
Passos
Deixeu la capsa destapada o traieu la
tapa directament. Col·loqueu les gomes elàstiques longitudinalment al voltant
de la capsa oberta en ordre decreixent d'amplada començant per la més ampla.
Deixeu una distància d'un dit, aproximadament, entre les gomes. Una vegada
col·locades les sis cordes de la guitarra ja es poden puntejar.
|
Explicació
científica
La goma més ampla produeix un so
greu, la més prima un so agut i les intermèdies tons també intermedis.
La goma ampla té una freqüència baixa
i produeix poques ones sonores.
La goma prima, tanmateix, té una
freqüència substancialment superior i genera un major nombre d'ones sonores.
Per aquest motiu, el so és més agut.
Però això no és tot perquè el to
depèn també de la tensió de la banda. Una goma curta i ampla però molt tensa
pot produir un so més agut que una goma fina sense tensar.
|
Possibles
variacions
Ordeneu les gomes en funció del to i
feu una escala musical.
Agafeu una ampolla de suavitzant per
a la roba i transformeu-la en una guitarra amb cordes de diferents longituds
(gomes elàstiques).
|
Cura
amb
|
Referències
365 spannende Experimente: E. Richard
Churchill/Louis V. Loesching/Muriel Mandell: Illustriert Frances Zweifel,
Verlagsgruppe Weltbild GmbH 2002
|
|
|
|
En
detall
© 365 spannende Experimente,
illustriert Frances Zweifel, Verlagsgruppe Weltbild GmbH 2002
|
|