Nom

Arbre musical

Categoria

Física.

                    Acústica, so, resistència de l'aire.

Grup d'edat

Nens de 5 a 6 anys.

Nombre de participants

10-11 nens aproximadament.

On

A l'exterior

Durada

 60 minuts, aproximadament.

Preparació

Materials

• Seleccioneu diversos arbres de l'exterior.
• Demaneu als nens que portin els materials amb una setmana d'antelació.
• Corda, tisores, objectes que facin soroll (pots, culleres, etc.)

Objectius per als nens

• Que els nens decideixin quins materials volen penjar a l'arbre.
• Que els nens lliguin els materials amb cordes i aquestes a les branques dels arbres.
• Que els nens que no hagin portat materials els demanin als seus companys.
• Que els nens coneguin el vent i les seves característiques i experimentin i vegin els seus efectes.

Passos

• Feu una breu introducció sobre el vent! Què és? D'on ve? Què succeeix quan fa vent, etc.
• Presentar tots els objectes portats al grup.
• Lligar els objectes a les cordes.
• Sortir a l'exterior i penjar els objectes de manera que el vent els faci sonar.

Explicació científica

Soroll o so

Aquest tema va ser estudiat per primera vegada pel científic Ernst Florens Chladni el 1802 en el seu treball titulat Acústica, el primer gran projecte d'investigació realitzat sobre el so. Chladin distingeix dos tipus de sons, el so i els sorolls. Tots els sons musicals es classifiquen com a sons. La resta es consideren sorolls.

D'acord amb Chladin, la diferència entre ambdós és conseqüència de les seves diferents corbes de vibració. Les notes musicals produeixen vibracions regulars. El soroll, tanmateix, es caracteritza per vibracions irregulars.

En música, es defineix com a interval en la distància de freqüències entre dos tons. Aquests tons no tenen, necessàriament, per què sonar alhora (per exemple, en un acord). Fins i tot els diferents tons d'una melodia es diuen interval. Els intervals poden ser consonants (eufònics) o dissonants (no eufònics).

En música, la sintonia és l'ajust del to dels instruments.

Possibles variacions

Podeu penjar tot tipus de materials en l'arbre o construir un mòbil. L'únic requisit és que els objectes facin soroll en bufar el vent.

Cura amb

No pengeu materials amb arestes en l'arbre o en el mòbil per evitar possibles danys.

Referències

En detall

Nom

Un telèfon fet amb gots de plàstic

Categoria

Física.

                    - So.

Grup d'edat

Nens de 4 a 6 anys.

Nombre de participants: de 6 a 10 nens

On

Aula.

Durada

15 minuts, aproximadament.

Preparació

Materials

Agafeu el material i prepareu-lo per poder fer l'experiment.

Cada nen ha de disposar de dos gots de plàstic, xinxetes i una corda llarga.

Gots de plàstic, xinxetes, corda per empaquetar.

Objectius per als nens

Els nens aprenen a foradar la base del got amb compte perquè no es trenqui. Els nens aprenen a fer nusos. Els nens aprenen a lligar una corda i a potenciar la paciència. Els nens aprenen conceptes sobre el so. Els nens aprenen a ajudar-se mútuament i a demanar ajut a la resta de companys.

Passos

1. Feu un forat als gots del plàstic amb una xinxeta.
2. Passeu una corda pels forats i fer un nus per la part interior dels gots.
3. Feu grups de dos i repartiu-los per l'aula de manera que cada un disposi de suficient espai per posar a prova els telèfons.
4. Assegureu-vos que la corda sempre està tensa.

Explicació científica

Tots els sons tenen una durada (llarga, curta) i una intensitat (alta, baixa) determinada. També distingim el to (agut, greu) de cada un i el seu timbre (un piano i una guitarra sonen diferents en un mateix to). El so és el resultat de la vibració (= moviments regulars) dels cossos elàstics. Les vibracions que es produeixen en colpejar un objecte (= font) arriben a la nostra oïda a través d'objectes sòlids o de les substàncies líquides o gasoses (per exemple, parets, aigua o aire). En condicions de buit no hi ha so!

Una vibració completa consisteix en un moviment d'anada i vinguda. El nombre de vibracions per segon es coneix com a freqüència o freqüència de vibració. La seva unitat és l'Hertz (Hz) (una vibració per segon) en honor al físic alemany Heinrich Hertz (1857-1894). Les ones sonores són moviments de compressió i dilució de l'aire que s'expandeixen circularment cap als costats. Quan una ona sonora arriba al martell de l'oïda aquest últim comença a vibrar. Seguidament, les vibracions viatgen per tot el canal auditiu fins a arribar als acabaments nerviosos dels nervis auditius. L'oïda humana només pot sentir aquells sons les freqüències dels quals es troben entre els 20 i els 20.000 Hz.

Possibles variacions

Els gots poden decorar-se amb pintura especial (per exemple, Edding) o amb adhesius per fer-los més bonics i atractius.

També poden utilitzar-se pots de iogurt o llaunes.

Cura amb

Els forats també poden fer-se amb una agulla calenta.

Procureu no trencar el got quan es facin els forats (cosa que pot succeir molt fàcilment).

Referències:

Internet: www.Physik-for-kids.de (Tasca-Schall)

http://home.eduhi.at/just4fun/sites/Akustik.html

En detall

Quan es parla a través dels gots, les ones sonores fan que aquest comenci a vibrar. Les vibracions viatgen per la corda fins a arribar a l'altre got on es transformen en vibracions de l'aire. De fet, un telèfon de veritat funciona de manera semblant amb la diferència que el so es transforma en vibracions elèctriques que poden arribar a qualsevol part del món a través de cable o aparells sense fil.

Nom

Fer música amb gots

Categoria

Física.

                    - So.

Grup d'edat 

Nens de 6 a 10 anys.

Nombre de participants

8 nens, aproximadament.

On

Aula.

Durada

20 minuts, aproximadament.

Preparació

Materials

• Prepareu tot el material.
• Repartiu un got a cada nen.

Expliqueu als nens com manejar els gots.

Materials fàcilment trencables: gots de vidre fi (ampolles de vi o d'aigua amb gas), aigua.

Objectius per als nens

Els nens aprenen a manejar vidre fi sense que aquest es trenqui. Aprenen a mantenir els dits a la vora dels gots i a passar-hi els dits en cercle per sobre. Aprenen a moure els dits d'una mà sobre les vores dels gots i a utilitzar l'altra mà per evitar que el got es mogui (potenciar la coordinació mà-ull).

Passos

• Ompliu els gots amb aigua (no importa la quantitat).
• Humitegeu-vos el dit índex.
• Passeu el dit per la vora del got fent moviments circulars. Agafeu la base del got amb l'altra mà per evitar que es mogui.
• Cada got, amb diferent quantitat d'aigua, produeix un to diferent a la resta. Quanta menys aigua hi hagi més agut és el to.

Explicació científica

Les notes es produeixen en fer passar els dits per la vora del got. Cada got produeix un to diferent. El got amb més aigua produeix el to més greu. Els sons aguts s'aconsegueixen quan els gots tenen poca quantitat d'aigua. Quan el got és completament buit s'obté el to més agut. A més, podem veure com l'aigua del got vibra.

El so és el resultat de les vibracions produïdes en passar el dit per sobre de les irregularitats de les vores dels gots. El to depèn de la quantitat d'aigua que hi hagi al got.

Quan el got comença a vibrar, també ho fa la superfície de l'aigua. La covibració de dos objectes que produeixen un mateix to es diu ressonància.

Poden tocar-se cançons si es col·loquen 8 gots en fila i es calibren per produir les 8 notes de l'escala musical.

Possibles variacions

Els gots poden colpejar-se suaument amb un llapis.

Els nens poden experimentar amb diferents quantitats d'aigua.

Una vegada tots els nens hagin realitzat l'experiment podeu formar una orquestra col·locant tots els gots en fila i jugant amb ells.

Ompliu dos gots per aconseguir que sonin de la mateixa manera.

Ompliu vuit gots d'aigua per obtenir les vuit notes de l'escala musical.

Cura amb

Referències

Buch: 365 Verlag für jeden Tag

Verlag: moses ISBM 3-89777-113-6

Was ist Was Experimentierbuch Tessloff Verlag 1986

En detall

El got vibra quan es donen petits cops o es passa el dit per sobre de la vora. A menor quantitat d'aigua major freqüència de vibració i més agut serà el to.

© http://www.salvator.net/salmat/physik/fy/glaeser.htm

Nom

Una capsa de música

Categoria

Física.

                  So, vibracions.

Grup d'edat

Nens de 5 a anys

Nombre de participants

6 nens

On

En una habitació

Durada

30-45 minuts

Preparació

Materials

·         Per començar podeu fer una prova amb els gots plens d'aigua.

·         Cartró o cartolina de 475 x 310 mm.

·         8 ampolles de plàstic o tubs de plàstic petits

·         8 tapes

·         Una corda o similar.

·         Goma d'enganxar.

·         Un ganivet.

Objectiu per als nens

• Entrenar l'oïda.
• Descriure la relació entre el nivell de líquid del tubs i el to que produeixen.
• Trobar grups de notes que sonin bé.

Passos

Retalleu el cartró i construïu una capsa. Talleu 8 tires d'aproximadament la mateixa longitud. Ompliu els tubs amb aigua, un líquid de color, sorra, cereals o qualsevol cosa que es vulgui escoltar. Enganxeu els tubs o les ampolles a la base de la capsa (mireu la il·lustració 2). Agafar un pal o un objecte similar i colpegeu els tubs. Sentireu música…

Consell: traieu la tapa dels tubs i proveu-ho de nou. Aquesta vegada, el so serà diferent!

Explicació científica

En física, la ressonància té lloc quan la freqüència d'una estimulació i la freqüència natural coincideixen. En un sistema oscil·latori no esmorteït, la ressonància produeix un increment infinit de l'amplitud (ressonància catastròfica). En un sistema oscil·latori esmorteït, la ressonància arriba a un màxim de reacció del sistema.

En acústica, per exemple, durant la covibració d'una corda d'una guitarra quan hi ha un altre instrument sintonitzat de la mateixa manera.

Possibles variacions

Música amb gots.

Cura amb

Referències

http://www.kindergarten-workshp.de/

En detall

©http://www.kindergarten-workshop.de/

                  Abbildung 1

© http://www.kindergarten-workshop.de/

                  Abbildung 2

© http://www.kindergarten-workshop.de/

                   Abbildung 3

© http://www.kindergarten-workshop.de/

Nom

Reproducció d'alguns sons estranys de la jungla

Categoria

Física.

                  Acústica, sons i vibracions.

Grup d'edat

Nens de 3 a 5 anys.

Nombre de participants

4 nens.

On

En una habitació.

Durada

30 minuts, aproximadament.

Preparació

Materials

·         Un got de plàstic gran.

·         Fil de cotó de 30 cm de longitud, aproximadament.

·         Un llapis o un clau llarg.

·         Escuradents.

·         Mocadors de paper humitejats.

Objectius per als nens

• Entrenar l'oïda.
• Percepció de les vibracions produïdes que generen els sons.
• Aconseguir reproduir alguns dels diferents sorolls dels animals de la selva experimentant amb diferents gots.

Passos

Agafeu un llapis o un clau i feu un forat en el centre de la base del got. Passeu el fil pel forat i lligueu fortament un escuradents en un dels extrems amb un nus. Estireu la corda fins a col·locar l'escuradents al forat (si és necessari, feu l'escuradents més petit perquè quedi recte). A continuació, escorreu l'aigua del mocador de paper (el fil no hauria d’estar gaire humit) i emboliqueu el mocador al voltant del tros de corda que surt del got (per sota de la base del got). Pressioneu fortament el paper i estireu-lo seguint la corda.

Explicació científica

La fricció que es genera en estirar el paper al llarg de la corda genera vibracions que es transmeten fins a l'escuradents del got. En arribar allà es transmeten a la base i als laterals del got. Durant la transmissió, la intensitat del soroll es fa cada vegada més gran per l'efecte megàfon del got, en transmetre les ones sonores cap a les molècules de l'aire.

En realitat, tot el que percebem com a tons són vibracions que es transmeten a través d'un medi fins a arribar a l'oïda. L'aire és el transportador de sons més comú i, alhora, el més lent. En aigua, per exemple, les ones sonores viatgen quatre vegades més ràpid! Com més gran és la temperatura, més gran és la velocitat en què viatgen les ones sonores. Tanmateix, viatgen més lentament a prop del cim de les muntanyes i quan més amunt de l'atmosfera es troben, perquè la quantitat de molècules d'aire que puguin vibrar és menor.

Les ones sonores dels cossos que es mouen i s'expandeixen uniformement en totes les direccions. Si poguéssim veure-les, veuríem que tenen el mateix aspecte circular que les ones que apareixen quan es tira una pedra en aigües tranquil·les. L'objecte que genera les vibracions sonores, o tons, estaria situat en el centre d'aquests cercles.

El so es mesura en decibels (db). El rang oscil·la entre 1 db (amb prou feines audible) fins als 130 db o més. A 120 db, la majoria de persones senten dolor en les oïdes. Alguns sons són tan forts que algunes persones no poden sentir-les sota cap concepte, a diferència d'alguns animals.

Possibles variacions

Si utilitzeu gots de plàstic de diferents mides aconseguireu els sons que produeixen els animals més estranys de la jungla. Les propietats de la corda també influeixen en el tipus de to que s'obté.

Cura amb

Referències

365 spannende Experimente: E. Richard Churchill/Louis V. Loesching/Muriel Mandell: Illustriert Frances Zweifel, Verlagsgruppe Weltbild GmbH 2002

En detall

© 365 spannende Experimente, illustriert Frances Zweifel, Verlagsgruppe Weltbild GmbH 2002

Nom

Una capsa de puros musical

Categoria

Grup d'edat

Nens de 3 a 5 anys.

Nombre de participants

4 nens.

On

En una habitació

Durada

25 minuts aproximadament.

Preparació

Materials

·         Una capsa de puros (o semblant, però amb els laterals rígids).

6 gomes elàstiques de diferent resistència (una d'aquestes ha de ser molt ampla i una altra molt estreta).

Objectius per als nens

• Percebre els tons clarament.
• Descriure i assignar tons aguts i greus.
• Descriure per què alguns sons són greus i d'altres són aguts.

Passos

Deixeu la capsa destapada o traieu la tapa directament. Col·loqueu les gomes elàstiques longitudinalment al voltant de la capsa oberta en ordre decreixent d'amplada començant per la més ampla. Deixeu una distància d'un dit, aproximadament, entre les gomes. Una vegada col·locades les sis cordes de la guitarra ja es poden puntejar.

Explicació científica

La goma més ampla produeix un so greu, la més prima un so agut i les intermèdies tons també intermedis.

La goma ampla té una freqüència baixa i produeix poques ones sonores.

La goma prima, tanmateix, té una freqüència substancialment superior i genera un major nombre d'ones sonores. Per aquest motiu, el so és més agut.

Però això no és tot perquè el to depèn també de la tensió de la banda. Una goma curta i ampla però molt tensa pot produir un so més agut que una goma fina sense tensar.

Possibles variacions

Ordeneu les gomes en funció del to i feu una escala musical.

Agafeu una ampolla de suavitzant per a la roba i transformeu-la en una guitarra amb cordes de diferents longituds (gomes elàstiques).

Cura amb

Referències

365 spannende Experimente: E. Richard Churchill/Louis V. Loesching/Muriel Mandell: Illustriert Frances Zweifel, Verlagsgruppe Weltbild GmbH 2002

En detall

© 365 spannende Experimente, illustriert Frances Zweifel, Verlagsgruppe Weltbild GmbH 2002