SITUACIÓ DE L'EDUCACIÓ TECNOLÒGICA
PRIMERENCA A CATALUNYA
1. La tecnologia i les TIC en els
currículums de l'educació infantil i primària
2. La tecnologia i les TIC en la
formació de mestres d'infantil i primària.
3. La investigació
en educació tecnològica
4. Algunes
iniciatives per a millorar l'educació tecnològica.
5. Algunes consideracions
didàctiques sobre l'educació en ciència i tecnologia
Aquest document presenta la situació de l'educació
tecnològica primerenca a Catalunya
analitzant quatre punts de vista:
? La
consideració de la tecnologia en els currículums escolars d'infantil i
primària.
? La
consideració de la tecnologia en la formació inicial i permanent dels mestres.
? La situació
de la investigació pel que fa a l'educació tecnològica primerenca.
? Algunes
iniciatives per a millorar l'educació tecnològica.
? La
consideració de metodologies per a l'ensenyament de les ciències i la
tecnologia.
En aquest informe, utilitzem el terme tecnologia per a
referir-nos a totes les tecnologies excepte
a les TIC (tecnologies de la informació i la
comunicació), i reservem el terme TIC per a designar
les tecnologies informàtiques i audiovisuals.
1. La tecnologia i les TIC en
els currículums de l'educació infantil i primària
Les pautes per al disseny curricular de l'educació
infantil i primària a Catalunya estableixen les
àrees següents:
Educació Infantil (3 a 6 anys)
? Descoberta
d'un mateix.
? Descoberta de
l'entorn natural i social.
? Intercomunicació
i llenguatges.
? Religió
(voluntària) al Parvulari.
Educació Primària (6 a 12 anys)
? Llengua
catalana i Literatura, Llengua castellana i Literatura, i Llengua aranesa a la
Val
d'Aran.
? Llengües
estrangeres.
? Coneixement
del medi: social i cultural.
? Coneixement
del medi: natural.
? Educació
artística: música.
? Educació
artística: visual i plàstica.
? Educació
física.
? Matemàtiques.
? Religió
(voluntària).
Segons aquest esquema, els currículums de l'escola
infantil i primària no inclouen l'àrea de
tecnologia.
1.1. La tecnologia en el currículum
La tecnologia és només una àrea curricular en l'educació
secundària obligatòria (12-16 anys).
Però encara que no sigui una àrea educativa, en el
disseny curricular es contemplen alguns
continguts relacionats amb la tecnologia sota dos
aspectes: a) la consideració d'alguns
continguts amb un enfocament CTS (Ciència, Tecnologia i
Societat) i b) la consideració de
continguts procedimentals. Aquests continguts es troben a
l'àrea de Coneixement del medi
natural.
Quines són les perspectives futures de la tecnologia en
el currículum escolar? L'últim any 2002
s'ha dut a terme un diagnòstic exhaustiu del sistema
educatiu català en la Conferència Nacional
d'Educació. Un dels objectius de la conferència era
elaborar una proposta de distribució de
competències bàsiques per a l'educació primària i
secundària. En les conclusions del debat
s'estableixen les següents tres competències bàsiques
generals per a la dimensió dels
Processos Tecnològics:
a. Conèixer les raons de la possible perillositat dalguns
productes químics habituals en la
llar.
b. Explicar amb criteris científics alguns dels canvis
destacables que tenen lloc a la
natura.
c. Conèixer els elements bàsics que componen una màquina
per captar lenergia, per
transformar-la i per produir treball útil.
No és d'esperar que aquestes competències puguin implicar
canvis importants en la
consideració de la tecnologia a l'educació infantil i
primària. En aquests nivells educatius la
tecnologia és considerada només en relació a les ciències
socials i naturals.
1.2. Les TIC en el currículum
En les pautes del disseny curricular (1992) les TIC no
apareixien com una àrea curricular, però
eren considerades un " eix transversal. Avui, les
TIC s'han convertit en instruments essencials
per a l'educació i el seu coneixement és considerat una
competència bàsica, (potser
comparable a llegir, escriure i calcular).
Les competències bàsiques en TIC també són un resultat de
la Conferència Nacional
d'Educació. En la següent taula es presenten les
establertes per a nens entre les edats de 3 a
12 anys per a asegurar l'alfabetització Tecnològica:
Alfabetització tecnològica
Infantil
? Usar el
ratolí per assenyalar i fer clic.
? Iniciar/tancar
l'ordinador.
? Usar el
teclat/tauleta sensible.
? Imprimir fent
clic a la icona d'imprimir.
Cicle inicial
? Usar els
components bàsics de l'entorn gràfic de l'ordinador.
? Obrir i
tancar una aplicació, crear un nou document.
? Desar i
recuperar un document amb ajut del professorat.
Cicle mitjà
? Usar menús i controls
avançats (com els menús contextuals).
? Usar
l'ordinador de forma segura i responsable.
? Identificar
les diferències entre l'ús del disc dur i dels disquets.
? Desar i
recuperar un document sense ajut del professorat.
Cicle superior ? Personalitzar aspectes del sistema.
? Identificar
diferents tipus d'ordinadors.
? Comprendre la
necessitat de fer còpies de seguretat i ser
capaços de fer-les.
? Identificar
els avantatges de treballar en xarxa local i d'usar
fitxers compartits.
back
2. La tecnologia i les TIC en la
formació de mestres d'infantil i primària.
La situació de la tecnologia en la formació inicial de
mestres no és diferent a la que té a
l'educació d'infantil i primària. La formació de mestres està organitzada en 6 diplomatures
universitàries:
? Mestre
d'Educació Infantil: mestre generalista per a nens de 3 a 6 anys.
? Mestre
d'Educació Primària: mestre generalista per a nens de 6 a 12 anys.
? Mestre de
Llengües estrangeres: mestre especialitzat en anglès o francès per a nens
de 6 a 12 anys.
? Mestre
d'Educació Física: mestre especialitzat en l'educació física per als nens de 6
a
12 anys.
? Mestre
d'Educació Musical: mestre especialitzat en l'educació musical per als nens de
6 a 12 anys.
Mestre d'Educació Especial: mestre especialitzat en
l'educació de nens amb necessitats
especials.
En totes aquestes diplomatures, l'educació tecnològica se
centra en les TIC. En la nostra
universitat, per exemple, aquestes diplomatures tenen
només una assignatura obligatòria de
4.5 crèdits, Noves tecnologies aplicades a
l'educació" amb continguts explícits d'informàtica i
recursos audiovisuals. No obstant es poden trobar alguns
continguts de tecnologia en
assignatures de didàctica de les ciències experimentals i
en algunes assignatures optatives.
Pel que fa a l'oferta actual de formació permanent en
tecnologia per a mestres d'infantil i
primària, aquesta també està focalitzada en les TIC.
L'Administració ofereix:
? Cursos de
formació (primer i segon nivell) en TIC en els centres públics de preescolar i
primària i d'educació secundària.
? Suport
específic a mestres de preescolar i primària dels centres públics per a la
integració de la informàtica.
? Cursos de
formació en mitjans de comunicació audiovisuals en els centres públics de
preescolar i educació primària.
back
3. La investigació en educació
tecnològica
Si no tenim en compte la investigació sobre les TIC a
l'educació, el panorama de la recerca
sobre educació tecnològica a Catalunya és molt pobre. Això és lògic per diverses raons:
- L'àrea de didàctica de la tecnologia no existeix
actualment en la universitat i la investigació és
competència de les universitats.
? Els
departaments de pedagogia de la universitat centren la seva investigació sobre
educació tecnològica en informàtica i audiovisuals.
? Els
departaments de didàctica de les ciències experimentals no consideren
l'educació
tecnològica com una línia important d'investigació,
essent en general el seu punt de
vista que la tecnologia és ciència aplicada.
? L'administració
i el model educatiu general promouen només les TIC.
Només hem pogut trobar una tesi doctoral sobre les
diferències d'interès en i el concepte de
tecnologia entre noies i nois d'educació secundària
obligatòria (Muñoz 1993).
En resum, l'autora considera que les diferències entre
els nois i noies que ha trobat a Catalunya
són similars a les d'altres països i que aquestes
diferències són una conseqüència directa dels
models socials.
L'autora explica el gran nivell de confusió que ha trobat
en el concepte de tecnologia perquè
aquesta matèria no existia en el pla d'estudis quan la
investigació s'estava duent a terme.
Per a arribar a la igualtat d'actituds entre els dos
sexes, l'autora està d'acord amb Marc de Vries
(1987) i Falco de Klerk Wolters (1989), que sostenen que
les classes d'educació tecnològica
han de ser assequibles a les noies i han de començar en
els primers anys deducació.
L'autora també considera que l'educació tecnològica ha
d'involucrar òbviament un concepte
correcte de tecnologia. Això significa que la relació
tecnologia / societat i la relació tecnologia /
ésser humà han de rebre una consideració especial en el
currículum de tecnologia.
L'autora apunta també la influència de les actituds dels
mestres/as en les actituds dels
estudiants.
back
4. Algunes iniciatives per a millorar
l'educació tecnològica.
Un cop més tenim la mateixa situació, a l'educació
preescolar i primària només s'apliquen
iniciatives per a millorar les TIC. En els últims 15 anys les TIC han rebut la promoció
especial
de l'administració catalana. En volem destacar dos
programes, el programa PIE que ha estat el
motor per a implementar la informàtica a les escoles i el
més recent Pla Estratègic, Catalunya
en Xarxa (1999-2003) que va dibuixar les línies dels
programes actuals i de les intervencions
futures per a promoure les TIC en la societat catalana.
Hi ha diverses iniciatives d'altres institucions
públiques o privades per a millorar l'educació de
les TIC, com per exemple, el Projecte Grimm. Aquest
consisteix en un projecte d'investigació i
desenvolupament que es va iniciar el 1994 amb l'objectiu
d'introduir les tecnologies de la
informació i de la comunicació en el context educatiu. La
idea original era introduir ordinadors
amb potents dispositius multimèdia a les guarderies i
avaluar els resultats des de diversos
punts de vista. Creiem que és important assenyalar que la
majoria dels mestres del projecte
GRIMM fan una avaluació positiva de la influència del
projecte en els alumnes.
5. Algunes consideracions
didàctiques sobre l'educació en ciència i tecnologia
El nostre propòsit principal aquí és presentar algunes
aproximacions didàctiques de l'educació
científica i tecnològica, que poden ser una referència
per a dissenyar activitats per a
l'ensenyament de la tecnologia a l'educació preescolar i
primària i que ilustren les similituds
entre l'educació científica i tecnològica per a infants.
5.1. Metodologies didàctiques en l'àrea d'educació
Tecnològica
En l'educació secundària s'usen algunes metodologies
didàctiques per a ensenyar tecnologia,
que deriven dels mètodes de treball propis dels
tecnólogos. Creiem que aquestes metodologies
podrien ser considerats com la base de criteris per a la
planificació d'activitats d'educació
tecnològica per a escoles de primària i preescolar.
? El Mètode de
Projectes Tecnològics (o Mètode de Projectes simplement).
? L'Estudi de
Casos.
? L'Anàlisi
d'Objectes
El Mètode de Projectes és probablement el més important.
Està basat en la percepció que un
problema tecnològic necessita ser resolt. Els passos del mètode són els següents: Anàlisi de la
situació i definició del problema; Investigació; Discussió
de possibles solucions; Planificació;
Execució; Avaluació. A aquests 6 passos clàssics en podem
agregar un altre: Creació de noves
situacions.
Algunes consideracions pedagògiques sobre aquest mètode
són:
? L'èmfasi es
posa, en primer lloc, en l'alumne/a considerat com responsable del seu
propi aprenentatge.
? El mestre
està considerat com el guia de les possibilitats personals dels alumnes/as, i
al mateix temps és l'animador i el conseller en la
realització del projecte.
? La pràctica d'aquesta
metodologia de projectes li permet a l'alumne formar-se una
imatge del que va a fer que insta en ell una necessitat
d'aprendre. El projecte que ha
de realitzar serà un element important de motivació de
l'estudiant i li obrirà una via per
a la seva participació activa.
La pràctica d'aquesta metodologia fa que els alumnes
adquireixin l'hàbit de buscar respostes i
els duu a aplicar totes les seves habilitats
intel·lectuals en l'activitat.
L'Estudi de Casos es fa anar per a analitzar episodis
específics d'innovació tecnològica i la
dinàmica del canvi. S'utilitza sovint en la segona fase
del Mètode de Projectes per a analitzar
situacions similars a la qual ens proposem resoldre i
així obtenir criteris per a escollir la millor
solució. El punt de vista d'aquesta anàlisi global és
clarament interdisciplinar.
L'Anàlisi d'Objectes consisteix en una recerca
sistemàtica de tots els aspectes i elements que
determinen un objecte o un sistema tècnic. Aquí, en contrast amb el Mètode de Projectes, es
parteix de la solució final (l'objecte o el sistema
tècnic) i es busquen tots els factors que van
influir en la determinació d'aquesta solució concreta per
a la situació problemàtica inicial. Es
65tracta doncs d'un procés que va del concret a l'abstracte
i de l'específic al general. S'usa
sovint com un mètode associat al Mètode de Projectes.
Didàcticament, té l'avantatge que quan
analitzem l'objecte des de tots els possibles punts de
vista, estem convertint l'activitat en un eix
interdisciplinar.
5.2. Consideracions didàctiques per
a una educació científica primerenca
Amb una perspectiva històrica creiem que el nivell actual
de l'educació científica d'infantil i
primària en el nostre país no és bo. Així ho demostra
l'informe PISA 2000 quan situa a Espanya
entre la 16 i 22 posició d'un total de 32 països en el
rànquing d'alfabetització científica.
Si prenem l'any 1990 de referència, podem veure que
l'educació tecnològica ha millorat i té una
tendència de progressió positiva en l'educació secundària
obligatòria. En canvi, no podem dir el
mateix sobre les ciències en l'educació infantil i
primària. La nostra sensació és que al principi
dels anys noranta la situació era més positiva, o almenys
hi havia més entusiasme.
El 1990 el Museu de la Ciència de Barcelona va organitzar
el primer Seminari de Didàctica de
la Ciència amb el nom específic del " clik "
científic de 3 a 7 anys. Aquest seminari va demostrar
que hi havia molts professionals, des de la guarderia
fins a la universitat, interessats en
l'educació científica per a nens.
A partir d'aleshores, les reflexions didàctiques d'aquest
seminari han inspirat moltes
experiències educatives amb els nens de parvulari i
primària. Pensem que les consideracions
didàctiques d'aquell seminari poden ser també avui una
bona referència per a elaborar el
concepte didàctic d'una educació tecnològica primerenca.
Els documents d'aquest seminari van ser publicats per la
Fundació Caixa de Pensions (1990) i,
considerant l'objectiu del nostre projecte, volem
ressaltar d'ells les següents reflexions:
- A més de l'educació expressiva, la guarderia ha de
propiciar l'educació cognoscitiva perquè
entre les edats de 3 a 6 anys els nens experimenten
l'explosió de l'idioma i l'arrencada de les
estratègies cognoscitivas principals. És per tant
necessari proposar activitats d'educació
científica i tècnica en les guarderies.
- El procediment didàctic més important per a una
educació científica i tècnica primerenca és
practicar " la investigació ", entesa com una
manera d'actuar que permet la construcció d'una
relació més íntima entre el que l'aprenent està fent i el
que l'aprenent està pensant. El procés
de construcció de coneixement pot entendre's com un
ajustament continu entre experiència,
pensament i llenguatge.
- Les relacions interpersonales són essencials per a
l'alfabetització científica.
- És necessari tenir en compte el coneixement i les
competències que ja han adquirit els nens
de 3 anys, perquè aquestes constitueixen la base sobre la
qual es construirà l'alfabetització
científica.
- El mestre ha dactuar com un mediador (d'estímuls,
d'adreça, de suport) en l'adquisició de
coneixement científic.
- Les activitats proposades deuen relacionar-se amb la
vida dels nens fora de l'aula.
En la nostra opinió hi ha molts punts de coincidència
entre aquesta manera d'entendre
l'educació científica i les metodologies didàctiques de
l'educació tecnològica que hem presentat
anteriorment. Ambdues shaurien de tenir en compte en el
disseny d'activitats per a l'educació
tecnològica en infantil i primària.
Contact: Universidad de Barcelona
Marina.castells@d5.ub.es
To the top
