Catalunya | Holanda | Alemanya | Portugal | Sinopsis
 
Capítol 1




SITUACIÓ DE L'EDUCACIÓ TECNOLÒGICA PRIMERENCA A CATALUNYA

 

1. La tecnologia i les TIC en els currículums de l'educació infantil i primària

2. La tecnologia i les TIC en la formació de mestres d'infantil i primària.

3. La investigació en educació tecnològica

4. Algunes iniciatives per a millorar l'educació tecnològica.

5. Algunes consideracions didàctiques sobre l'educació en ciència i tecnologia

 

Aquest document presenta la situació de l'educació tecnològica primerenca a Catalunya

analitzant quatre punts de vista:

? La consideració de la tecnologia en els currículums escolars d'infantil i primària.

? La consideració de la tecnologia en la formació inicial i permanent dels mestres.

? La situació de la investigació pel que fa a l'educació tecnològica primerenca.

? Algunes iniciatives per a millorar l'educació tecnològica.

? La consideració de metodologies per a l'ensenyament de les ciències i la tecnologia.

En aquest informe, utilitzem el terme tecnologia per a referir-nos a totes les tecnologies excepte

a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), i reservem el terme TIC per a designar

les tecnologies informàtiques i audiovisuals.

 

1. La tecnologia i les TIC en els currículums de l'educació infantil i primària

 

Les pautes per al disseny curricular de l'educació infantil i primària a Catalunya estableixen les

àrees següents:

Educació Infantil (3 a 6 anys)

? Descoberta d'un mateix.

? Descoberta de l'entorn natural i social.

? Intercomunicació i llenguatges.

? Religió (voluntària) al Parvulari.

Educació Primària (6 a 12 anys)

? Llengua catalana i Literatura, Llengua castellana i Literatura, i Llengua aranesa a la Val

d'Aran.

? Llengües estrangeres.

? Coneixement del medi: social i cultural.

? Coneixement del medi: natural.

? Educació artística: música.

? Educació artística: visual i plàstica.

? Educació física.

? Matemàtiques.

? Religió (voluntària).

Segons aquest esquema, els currículums de l'escola infantil i primària no inclouen l'àrea de

tecnologia.

 

1.1. La tecnologia en el currículum

La tecnologia és només una àrea curricular en l'educació secundària obligatòria (12-16 anys).

Però encara que no sigui una àrea educativa, en el disseny curricular es contemplen alguns

continguts relacionats amb la tecnologia sota dos aspectes: a) la consideració d'alguns

continguts amb un enfocament CTS (Ciència, Tecnologia i Societat) i b) la consideració de

continguts procedimentals. Aquests continguts es troben a l'àrea de Coneixement del medi

natural.

Quines són les perspectives futures de la tecnologia en el currículum escolar? L'últim any 2002

s'ha dut a terme un diagnòstic exhaustiu del sistema educatiu català en la Conferència Nacional

d'Educació. Un dels objectius de la conferència era elaborar una proposta de distribució de

competències bàsiques per a l'educació primària i secundària. En les conclusions del debat

s'estableixen les següents tres competències bàsiques generals per a la dimensió dels

Processos Tecnològics:

a. Conèixer les raons de la possible perillositat d’alguns productes químics habituals en la

llar.

b. Explicar amb criteris científics alguns dels canvis destacables que tenen lloc a la

natura.

c. Conèixer els elements bàsics que componen una màquina per captar l’energia, per

transformar-la i per produir treball útil.

No és d'esperar que aquestes competències puguin implicar canvis importants en la

consideració de la tecnologia a l'educació infantil i primària. En aquests nivells educatius la

tecnologia és considerada només en relació a les ciències socials i naturals.

 

1.2. Les TIC en el currículum

En les pautes del disseny curricular (1992) les TIC no apareixien com una àrea curricular, però

eren considerades un " eix transversal”. Avui, les TIC s'han convertit en instruments essencials

per a l'educació i el seu coneixement és considerat una competència bàsica, (potser

comparable a llegir, escriure i calcular).

Les competències bàsiques en TIC també són un resultat de la Conferència Nacional

d'Educació. En la següent taula es presenten les establertes per a nens entre les edats de 3 a

12 anys per a asegurar l'alfabetització Tecnològica:

Alfabetització tecnològica

Infantil

? Usar el ratolí per assenyalar i fer clic.

? Iniciar/tancar l'ordinador.

? Usar el teclat/tauleta sensible.

? Imprimir fent clic a la icona d'imprimir.

Cicle inicial

? Usar els components bàsics de l'entorn gràfic de l'ordinador.

? Obrir i tancar una aplicació, crear un nou document.

? Desar i recuperar un document amb ajut del professorat.

Cicle mitjà

? Usar menús i controls avançats (com els menús contextuals).

? Usar l'ordinador de forma segura i responsable.

? Identificar les diferències entre l'ús del disc dur i dels disquets.

? Desar i recuperar un document sense ajut del professorat.

Cicle superior ? Personalitzar aspectes del sistema.

? Identificar diferents tipus d'ordinadors.

? Comprendre la necessitat de fer còpies de seguretat i ser

capaços de fer-les.

? Identificar els avantatges de treballar en xarxa local i d'usar

fitxers compartits.

back

 

2. La tecnologia i les TIC en la formació de mestres d'infantil i primària.

 

La situació de la tecnologia en la formació inicial de mestres no és diferent a la que té a

l'educació d'infantil i primària. La formació de mestres està organitzada en 6 diplomatures

universitàries:

? Mestre d'Educació Infantil: mestre generalista per a nens de 3 a 6 anys.

? Mestre d'Educació Primària: mestre generalista per a nens de 6 a 12 anys.

? Mestre de Llengües estrangeres: mestre especialitzat en anglès o francès per a nens

de 6 a 12 anys.

? Mestre d'Educació Física: mestre especialitzat en l'educació física per als nens de 6 a

12 anys.

? Mestre d'Educació Musical: mestre especialitzat en l'educació musical per als nens de

6 a 12 anys.

Mestre d'Educació Especial: mestre especialitzat en l'educació de nens amb necessitats

especials.

En totes aquestes diplomatures, l'educació tecnològica se centra en les TIC. En la nostra

universitat, per exemple, aquestes diplomatures tenen només una assignatura obligatòria de

4.5 crèdits, “Noves tecnologies aplicades a l'educació" amb continguts explícits d'informàtica i

recursos audiovisuals. No obstant es poden trobar alguns continguts de tecnologia en

assignatures de didàctica de les ciències experimentals i en algunes assignatures optatives.

Pel que fa a l'oferta actual de formació permanent en tecnologia per a mestres d'infantil i

primària, aquesta també està focalitzada en les TIC. L'Administració ofereix:

? Cursos de formació (primer i segon nivell) en TIC en els centres públics de preescolar i

primària i d'educació secundària.

? Suport específic a mestres de preescolar i primària dels centres públics per a la

integració de la informàtica.

? Cursos de formació en mitjans de comunicació audiovisuals en els centres públics de

preescolar i educació primària.

back

 

3. La investigació en educació tecnològica

 

Si no tenim en compte la investigació sobre les TIC a l'educació, el panorama de la recerca

sobre educació tecnològica a Catalunya és molt pobre. Això és lògic per diverses raons:

- L'àrea de didàctica de la tecnologia no existeix actualment en la universitat i la investigació és

competència de les universitats.

? Els departaments de pedagogia de la universitat centren la seva investigació sobre

educació tecnològica en informàtica i audiovisuals.

? Els departaments de didàctica de les ciències experimentals no consideren l'educació

tecnològica com una línia important d'investigació, essent en general el seu punt de

vista que la tecnologia és ciència aplicada.

? L'administració i el model educatiu general promouen només les TIC.

Només hem pogut trobar una tesi doctoral sobre les diferències d'interès en i el concepte de

tecnologia entre noies i nois d'educació secundària obligatòria (Muñoz 1993).

En resum, l'autora considera que les diferències entre els nois i noies que ha trobat a Catalunya

són similars a les d'altres països i que aquestes diferències són una conseqüència directa dels

models socials.

L'autora explica el gran nivell de confusió que ha trobat en el concepte de tecnologia perquè

aquesta matèria no existia en el pla d'estudis quan la investigació s'estava duent a terme.

Per a arribar a la igualtat d'actituds entre els dos sexes, l'autora està d'acord amb Marc de Vries

(1987) i Falco de Klerk Wolters (1989), que sostenen que les classes d'educació tecnològica

han de ser assequibles a les noies i han de començar en els primers anys d’educació.

L'autora també considera que l'educació tecnològica ha d'involucrar òbviament un concepte

correcte de tecnologia. Això significa que la relació tecnologia / societat i la relació tecnologia /

ésser humà han de rebre una consideració especial en el currículum de tecnologia.

L'autora apunta també la influència de les actituds dels mestres/as en les actituds dels

estudiants.

back

 

4. Algunes iniciatives per a millorar l'educació tecnològica.

 

Un cop més tenim la mateixa situació, a l'educació preescolar i primària només s'apliquen

iniciatives per a millorar les TIC. En els últims 15 anys les TIC han rebut la promoció especial

de l'administració catalana. En volem destacar dos programes, el programa PIE que ha estat el

motor per a implementar la informàtica a les escoles i el més recent Pla Estratègic, Catalunya

en Xarxa (1999-2003) que va dibuixar les línies dels programes actuals i de les intervencions

futures per a promoure les TIC en la societat catalana.

Hi ha diverses iniciatives d'altres institucions públiques o privades per a millorar l'educació de

les TIC, com per exemple, el Projecte Grimm. Aquest consisteix en un projecte d'investigació i

desenvolupament que es va iniciar el 1994 amb l'objectiu d'introduir les tecnologies de la

informació i de la comunicació en el context educatiu. La idea original era introduir ordinadors

amb potents dispositius multimèdia a les guarderies i avaluar els resultats des de diversos

punts de vista. Creiem que és important assenyalar que la majoria dels mestres del projecte

GRIMM fan una avaluació positiva de la influència del projecte en els alumnes.

 

5. Algunes consideracions didàctiques sobre l'educació en ciència i tecnologia

 

El nostre propòsit principal aquí és presentar algunes aproximacions didàctiques de l'educació

científica i tecnològica, que poden ser una referència per a dissenyar activitats per a

l'ensenyament de la tecnologia a l'educació preescolar i primària i que ilustren les similituds

entre l'educació científica i tecnològica per a infants.

 

5.1. Metodologies didàctiques en l'àrea d'educació Tecnològica

En l'educació secundària s'usen algunes metodologies didàctiques per a ensenyar tecnologia,

que deriven dels mètodes de treball propis dels tecnólogos. Creiem que aquestes metodologies

podrien ser considerats com la base de criteris per a la planificació d'activitats d'educació

tecnològica per a escoles de primària i preescolar.

? El Mètode de Projectes Tecnològics (o Mètode de Projectes simplement).

? L'Estudi de Casos.

? L'Anàlisi d'Objectes

El Mètode de Projectes és probablement el més important. Està basat en la percepció que un

problema tecnològic necessita ser resolt. Els passos del mètode són els següents: Anàlisi de la

situació i definició del problema; Investigació; Discussió de possibles solucions; Planificació;

Execució; Avaluació. A aquests 6 passos clàssics en podem agregar un altre: Creació de noves

situacions.

Algunes consideracions pedagògiques sobre aquest mètode són:

? L'èmfasi es posa, en primer lloc, en l'alumne/a considerat com responsable del seu

propi aprenentatge.

? El mestre està considerat com el guia de les possibilitats personals dels alumnes/as, i

al mateix temps és l'animador i el conseller en la realització del projecte.

? La pràctica d'aquesta metodologia de projectes li permet a l'alumne formar-se una

imatge del que va a fer que insta en ell una necessitat d'aprendre. El projecte que ha

de realitzar serà un element important de motivació de l'estudiant i li obrirà una via per

a la seva participació activa.

La pràctica d'aquesta metodologia fa que els alumnes adquireixin l'hàbit de buscar respostes i

els duu a aplicar totes les seves habilitats intel·lectuals en l'activitat.

L'Estudi de Casos es fa anar per a analitzar episodis específics d'innovació tecnològica i la

dinàmica del canvi. S'utilitza sovint en la segona fase del Mètode de Projectes per a analitzar

situacions similars a la qual ens proposem resoldre i així obtenir criteris per a escollir la millor

solució. El punt de vista d'aquesta anàlisi global és clarament interdisciplinar.

L'Anàlisi d'Objectes consisteix en una recerca sistemàtica de tots els aspectes i elements que

determinen un objecte o un sistema tècnic. Aquí, en contrast amb el Mètode de Projectes, es

parteix de la solució final (l'objecte o el sistema tècnic) i es busquen tots els factors que van

influir en la determinació d'aquesta solució concreta per a la situació problemàtica inicial. Es

65tracta doncs d'un procés que va del concret a l'abstracte i de l'específic al general. S'usa

sovint com un mètode associat al Mètode de Projectes. Didàcticament, té l'avantatge que quan

analitzem l'objecte des de tots els possibles punts de vista, estem convertint l'activitat en un eix

interdisciplinar.

 

5.2. Consideracions didàctiques per a una educació científica primerenca

Amb una perspectiva històrica creiem que el nivell actual de l'educació científica d'infantil i

primària en el nostre país no és bo. Així ho demostra l'informe PISA 2000 quan situa a Espanya

entre la 16 i 22 posició d'un total de 32 països en el rànquing d'alfabetització científica.

Si prenem l'any 1990 de referència, podem veure que l'educació tecnològica ha millorat i té una

tendència de progressió positiva en l'educació secundària obligatòria. En canvi, no podem dir el

mateix sobre les ciències en l'educació infantil i primària. La nostra sensació és que al principi

dels anys noranta la situació era més positiva, o almenys hi havia més entusiasme.

El 1990 el Museu de la Ciència de Barcelona va organitzar el primer Seminari de Didàctica de

la Ciència amb el nom específic del " clik " científic de 3 a 7 anys. Aquest seminari va demostrar

que hi havia molts professionals, des de la guarderia fins a la universitat, interessats en

l'educació científica per a nens.

A partir d'aleshores, les reflexions didàctiques d'aquest seminari han inspirat moltes

experiències educatives amb els nens de parvulari i primària. Pensem que les consideracions

didàctiques d'aquell seminari poden ser també avui una bona referència per a elaborar el

concepte didàctic d'una educació tecnològica primerenca.

Els documents d'aquest seminari van ser publicats per la Fundació Caixa de Pensions (1990) i,

considerant l'objectiu del nostre projecte, volem ressaltar d'ells les següents reflexions:

- A més de l'educació expressiva, la guarderia ha de propiciar l'educació cognoscitiva perquè

entre les edats de 3 a 6 anys els nens experimenten l'explosió de l'idioma i l'arrencada de les

estratègies cognoscitivas principals. És per tant necessari proposar activitats d'educació

científica i tècnica en les guarderies.

- El procediment didàctic més important per a una educació científica i tècnica primerenca és

practicar " la investigació ", entesa com una manera d'actuar que permet la construcció d'una

relació més íntima entre el que l'aprenent està fent i el que l'aprenent està pensant. El procés

de construcció de coneixement pot entendre's com un ajustament continu entre experiència,

pensament i llenguatge.

- Les relacions interpersonales són essencials per a l'alfabetització científica.

- És necessari tenir en compte el coneixement i les competències que ja han adquirit els nens

de 3 anys, perquè aquestes constitueixen la base sobre la qual es construirà l'alfabetització

científica.

- El mestre ha d’actuar com un mediador (d'estímuls, d'adreça, de suport) en l'adquisició de

coneixement científic.

- Les activitats proposades deuen relacionar-se amb la vida dels nens fora de l'aula.

En la nostra opinió hi ha molts punts de coincidència entre aquesta manera d'entendre

l'educació científica i les metodologies didàctiques de l'educació tecnològica que hem presentat

anteriorment. Ambdues s’haurien de tenir en compte en el disseny d'activitats per a l'educació

tecnològica en infantil i primària.

 

 

Contact: Universidad de Barcelona

Marina.castells@d5.ub.es

 

To the top