Resum del primer capítol de Lüdinghausen

 

Últims avanços en recerca relacionada amb l’educació tecnològica durant els

primers anys d’escolaritat a Alemanya

 

Visió general

I. Discurs polític sobre l’educació a Alemanya

II. Condicions de desenvolupament psicològic, cognitiu i neurofisiològic per a la

introducció dels fenòmens científics durant els primers anys d’infància.

III. Com afecta el sexe a l’aprenentatge?

IV. L’EPTE a través dels mitjans audiovisuals: televisió, ràdio, cassets, jocs d’ordinador i

Internet

V. Possibilitats per posar en pràctica temes científics i tecnològics seguint un model

metodològic i didàctic.

 

I. Discurs polític sobre l’educació a Alemanya

La publicació de l’estudi PISA l’any 2001 va posar de manifest que, fins i tot en els països

europeus més desenvolupats, és necessari actuar per millorar els coneixements i les

pràctiques dels estudiants en els àmbits científics i tècnics.

En els darrers mesos les preguntes sobre quines podrien ser les raons que expliquessin el

baix rendiment dels adolescents alemanys han generat altres temes de discussió:

— De quina manera els nens poden aprendre a utilitzar els seus coneixements i les seves

habilitats en espais d'aplicació i de pràctica orientada?

— Com podem desenvolupar una millor cultura de l’aprenentatge?

— Com podem millorar les estratègies d’aprenentatge?

— Com podem optimitzar les finestres cognitives dels nens?

Mentre que a la majoria de països les escoles bressol treballen com a centres educatius

responsables de l’atenció, la formació i l’educació dels nens, la situació a Alemanya és

diferent. A Alemanya existeix un tipus de centres on els pares duen els seus fills perquè

juguin tot el dia tant de temps com els sigui possible. Alemanya ha fracassat, i encara

fracassa, en la introducció de precursors d’aprenentatge escolar als centres de dia. Tot i

que aquests centres tenen cada vegada més pes en les discussions politicoeducatives, els

professors de les escoles bressol continuen sent molt escèptics respecte del tema de

l’aprenentatge i, especialment, respecte l’EPTE: ho equiparen a una demanda excessiva i a

una sobrepressió sobre els nens per aconseguir que acabin fent coses. Solen respondre-hi

parlant sobre la sobreinstitucionalització i lamentant la pèrdua de la infància en general que

suposaria uns centres més orientats a l'aprenentatge i no al joc.

L’educació primària ha de saber que durant el desenvolupament dels nens de tres a cinc

anys existeixen les anomenades finestres cognitives. Durant aquest període, els nens són

capaços d’adquirir coneixements generalitzant i jugant. A més, aquest és el millor moment

per adquirir l’accent i aprendre els aspectes bàsics gramaticals d’una segona llengua,

desenvolupar l’orientació espacial i adquirir el pensament matemàtic elemental. Però tot i

que això és àmpliament conegut, Alemanya pràcticament no ho aprofita en l’etapa

preescolar.

No obstant això, fa anys que s’intenta generar oportunitats educatives, que inclouen també

aspectes científics i tecnològics, als centres de dia. Els primers estudis van ser realitzats

per Gisela Lück (professora de didàctica de la química de la Universitat de Bielefeld) i

Elsbeth Stern a llars d’infants i a primària, respectivament. Totes dues han demostrat que

els nens entenen les lleis naturals que regeixen la ciència molt abans del que pensàvem.

 

II. Condicions de desenvolupament psicològic, cognitiu i neurofisiològic per a la

introducció dels fenòmens científics durant els primers anys de la infància

La pregunta clau és saber si és possible i adient que els nens en edat preescolar tinguin

experiències relacionades amb fenòmens científics, si té sentit ensenyar ciències de la

naturalesa als centres de dia i, en aquest cas, com fer-ho.

Anys enrere, la psicologia del desenvolupament (Piaget, Erikson, Lück, etc.) va descobrir

l’existència de les anomenades finestres cognitives o fases sensibles durant els primers

anys de vida. Aquestes finestres són el millor moment per adquirir una segona llengua,

l'orientació espacial i el pensament matemàtic elemental. Durant aquest temps, la

informació s’adquireix molt més ràpidament i més eficaçment que en etapes posteriors del

desenvolupament.

Cada vegada són més els investigadors que s’adonen que és possible oferir experiències

científiques i significatives als nens en edat preescolar. Se centren en l’interès prematur

dels nens en edat preescolar pels fenòmens científics i estan a favor de l’accés, adequat a

l’edat, d’aquest grup de nens a la ciència.

Aparentment, els nens necessiten processos d’aprenentatge globals que requereixin la

seva participació i que impliquin la utilització de la ment, la psique i el cos de manera

equivalent. L’aprenentatge té èxit a llarg termini quan els continguts dels experiments

provenen de l’entorn més proper als nens, es presenten en contextos diferents, impliquen

la participació del màxim nombre de sentits i els poden aconseguir ells mateixos sense cap

tipus d’ajuda. Les situacions d’aprenentatge envoltades d’una atmosfera positiva on

s’anima els nens generen una motivació addicional. Per sobre de tot, la influència dels

models de rol social, com els pares i els professors, mai no s’hauria de subestimar en nens

en edat preescolar i de primària. La manera com comuniquen els seus interessos, l’afecte

amb què tracten altres nens i la diversitat de formes d’utilització del llenguatge corporal és

vital durant el procés d’aprenentatge dels nens.

To the top

 

III. Com afecta el sexe a l’aprenentatge?

Els nens i les nenes no es comporten de la mateixa manera. La seva disposició, les seves

actituds i la manera d’enfocar les coses són diferents. És possible que la disposició davant

determinats comportaments i competències pugui estar influïda per la biologia, els rols en

funció del sexe i les competències adquirides durant el procés de socialització.

La polarització de sexes és present a la majoria de cultures. Condiciona l’elecció de

determinades carreres professionals en funció del sexe i l’existència d’oportunitats laborals

que, fins i tot avui en dia, dificulten l’accés equitatiu de nenes i dones al seu camp

vocacional. Això és parcialment cert en l’àmbit de les ciències de la naturalesa però,

sobretot, és cert en feines relacionades amb la tecnologia.

L’any 1999 la Unió Europea va adoptar la transversalització de gènere com un dels seus

principis polítics. A les seves guies s’estableix el principi d’unió que diu que totes les

mesures adoptades per la UE i els seus membres s’han de sotmetre a examen per

preveure els efectes que puguin tenir en ambdós sexes i només continuaran endavant

aquelles que tractin els homes i les dones de manera equitativa.

Per tal de portar el principi de transversalització de gènere a la pràctica en l’àmbit de

l’EPTE, hem de considerar primer els efectes que això pot tenir en ambdós sexes. Abans

de començar qualsevol projecte, de definir activitats lúdiques i d’aprenentatge noves, així

com en la resta de situacions diàries que es viuen als centres de dia, ens hem de

preguntar:

-  Hi poden participar tant els nens com les nenes?

-  Hi ha alguna barrera relacionada amb l’activitat, l’espai i el temps, que depengui del

sexe?

-  És necessari considerar alguns punts forts o febles o estructures especials de

pensament d’alguns dels dos sexes durant alguna de les situacions lúdiques o

d’aprenentatge que es plantejaran?

-  És necessari motivar especialment les nenes en temes relacionats amb la

tecnologia?

-  Té sentit organitzar l’activitat (experimentació i construcció) en funció dels interessos

de cada sexe?

-           Té sentit treballar amb nens i nenes per separat alguna vegada?

To the top

 

VI. L’EPTE a través dels mitjans audiovisuals: televisió, ràdio, cassets, jocs

d’ordinador i Internet

Els nens d’entre quatre i sis anys tenen un gran interès pels fenòmens científics i

tecnològics. Això és així, sobretot, pel fet que durant molts anys els nens en edat

preescolar i escolar han pogut veure als mitjans de comunicació gran varietat de conceptes

científics i tecnològics. No obstant això, el sistema educatiu alemany només inclou les

assignatures relacionades amb temes científics a partir de secundària. Això vol dir que els

mitjans de comunicació desperten l’interès dels nens en temes relacionats amb la ciència

molt abans que el sistema educatiu els ensenyi ciències de la naturalesa.

Els espectadors de tres a nou anys d’edat veuen la televisió com un entreteniment però, a

més, com una font d’informació sobre temes científics. Els programes amb continguts

científics cobreixen un ampli ventall de temàtiques. Els programes que incorporen la

tecnologia o la natura inanimada que gaudeixen de més èxit entre els nens són el Die

Sendung mit der Maus (‘L’espectacle del ratolí’), Löwenzahn (‘Dents de lleó’) i

Sesamstrasse (‘Barri Sèsam’).

Els mitjans àudio (la ràdio i altres materials que es poden emmagatzemar) també poden

transmetre continguts científics i tecnològics. Els nens petits els valoren més positivament

que els nens més grans i des de molt aviat ja tenen accés a les cassets: el 70% dels nens

de quatre anys ja estan familiaritzats amb els aparells electrònics respectius. El gran

mercat de les cassets infantils està dirigit bàsicament per aspectes econòmics, i per això

els crítics dels mitjans de comunicació sovint utilitzen el terme porqueria auditiva per

descriure aquest tipus de productes, a més de considerar que habitualment exploten temes

que ja han tingut èxit en altres tipus de mitjans.

A més de la televisió i les cassets, els ordinadors estan integrats i formen part de moltes

experiències viscudes pels nens en edat preescolar i de primària. Avui en dia hi ha

disponible una gran quantitat de jocs i programes d’aprenentatge que s’ajusten als diferents

grups d’edat i a les diferents etapes del desenvolupament. Existeix un gran nombre de jocs

dirigits a nens en edat preescolar i de primària que també atrauen l’atenció dels nens de

tres anys. Alguns CD-ROM ofereixen coneixements cientificotecnològics a nens a partir

dels quatre anys d’edat. Aquests CD-ROM permeten als nens adquirir informació sobre els

éssers vius i la natura inanimada (per exemple, el sol, l’aigua, l’aire...) d’una manera

interactiva i, fins i tot, ofereixen la possibilitat de posar a prova els seus coneixements.

Els nens són molt a prop de conquerir Internet. Avui en dia existeixen alguns centenars de

pàgines dirigides a nens, cercadors i portals especialment dissenyats per a nens que els

permeten obtenir informació sobre alguns temes científics i tècnics.

To the top

 

V. Possibilitats per posar en pràctica temes científics i tecnològics seguint un model

metodològic i didàctic

Avui en dia és evident que el contacte dels nens quan encara són petits amb temes

científics i tecnològics és important per al seu desenvolupament posterior. Per una

banda, existeixen una gran quantitat de llibres dedicats a aquests temes que inclouen

experiments molt interessants, però per l’altra, les referències sobre recerques fetes

o sobre acostaments didacticometodològics en la pràctica socioeducativa són

escasses. Vam trobar els treballs de Gisela Lück sobre l’ensenyament de les ciències

de la naturalesa (especialment la química) en els primers anys de vida. Altres

recomanacions per a una pràctica seguint una metodologia didàctica, especialment

pel que fa als experiments físics, són els estudis realitzats per Mireille Hibon i

Elisabeth Niggermeyer. A l’informe del projecte presentat per la Facultat de

Pedagogia Social de Luedinghausen (Richard-von-Weizsäcker Berufskolleg), s’hi

poden trobar algunes idees sobre com utilitzar els ordinadors a les escoles bressol i

als centres de dia.

 

Contact : Richard-von-Weizsäcker-Berufskolleg, Lüdinghausen

Rvw-bk-lh@kreis-coesfeld.de

 

To the top