RESUM DEL CAPÍTOL 1: L’EDUCACIÓ TECNOLÒGICA A LES ESCOLES DE PRIMÀRIA A HOLANDA

 

Situació actual

 

Introducció

 

En aquesta part es fa un resum de l’estat de l’art de l’educació tecnològica com a assignatura a

les escoles de primària a Holanda.

Tot i que existeixen nombroses i excel·lents iniciatives, el terreny encara és molt poc madur. Hi

ha hagut iniciatives noves i ha aparegut material nou, però tant les unes com els altres

tendeixen a ser per a nens grans (d’entre set o vuit fins a dotze anys d’edat). El material

disponible actualment per a nens petits no és massa abundant i encara menys el material dirigit

a nenes petites. Per aquest motiu, la descripció de l’estat de l’educació tecnològica es basarà

en les dades disponibles per a nens i nenes més grans (de set o vuit fins a dotze anys).

En el primer paràgraf es descriu el sistema d’ensenyament holandès i es fa especial èmfasi en

l’educació basada en el desenvolupament de nens petits i grans.

 

Alguns principis:

-  Els nens i els adults tenen un paper clau en el procés de desenvolupament.

-  Els adults són els que han de provocar el desenvolupament.

-           Tant els nens com els adults coincideixen en alguns aspectes crítics, activitats i materials.

-           

Els professors han de fer de mediadors entre els nens i determinades situacions.

Frea Jansen-Voos va desenvolupar algunes idees sobre l’educació basada en el

desenvolupament que, posteriorment, es van difondre per tot el país. Avui en dia l’educació a

nens grans basada en el desenvolupament rep el suport de la Protestant Free University

d’Amsterdam. Aquestes són, especialment, les idees que s’expliquen en la nostra contribució

holandesa.

L’escola Haagse Hoge ha adoptat les idees de l’educació basada en el desenvolupament per a

nens més grans i actualment modifica el seu pla d’estudis d’acord amb els seus principis.

Aquesta és una tercera via, una via a mig camí entre una educació orientada per mètode i una

educació basada en les possibilitats actuals dels nens.

La tercera via integra les dues maneres de veure l’ensenyament i no constitueix ben bé un

mètode en si mateix, sinó que en realitat és un concepte o una construcció educativa. Per als

professors és una estratègia que ofereix una gran quantitat de recursos perquè els nens puguin

desenvolupar les seves capacitats. L’educació basada en el desenvolupament comença amb

les activitats lúdiques dels nens que, a poc a poc, es transformaran en activitats (significatives)

d’aprenentatge.

En el marc de l’educació basada en el desenvolupament es distingeixen tres nivells: el de

característiques bàsiques, el d’ampli desenvolupament i el de coneixements i habilitats

específiques.

Característiques bàsiques significa llibertat emocional, ser curiós i gaudir de confiança en un

mateix; ampli desenvolupament implica ser actiu, tenir iniciativa, comunicació i llenguatge,

capacitat d’expressió, entendre els símbols, etc., i finalment, coneixements i habilitats

específiques fa referència a habilitats motores, de conceptualització, habilitat per utilitzar

aparells i la tecnologia, etc.

El desenvolupament dels nens és una totalitat coherent. Unes parts del desenvolupament

general no es desenvolupen per separat sinó juntament amb d’altres. Això vol dir que les

activitats principals que s’han de realitzar han de ser significatives i s’han de basar en les

activitats de la vida diària: jugar, construir, interactuar, llegir, escriure i les matemàtiques.

Aquesta descripció és a la vegada el punt de partida de l’educació tecnològica en l’any 2003.

És només a partir de la primeria de la dècada dels noranta que l’educació tecnològica i el seu

paper en el desenvolupament estructurat del nen s’han tingut en compte de manera

significativa, però no ha estat fins el 1998 que s’han treballat els objectius principals de

l’educació tecnològica.

Després de presentar i descriure els objectius principals, podem afirmar que hi ha dos tipus de

dominis. El primer és el de fer tecnologia: dissenyar, construir i utilitzar. El segon és la recerca:

dissenyar i utilitzar (conjuntament), dissenyar i construir (conjuntament), i, finalment, construir i

utilitzar.

Dins de l’ensenyament de la tecnologia es poden identificar quatre àrees diferents: construcció,

transport, comunicació i producció. El coneixement i la comprensió dels principis tècnics és

important per a tots.

Per a cada grup d’edat existeixen diferents acostaments a l'aprenentatge.

Per als nens petits, jugar amb entitats ja és un acostament important a l’aprenentatge. Els nens

han de fer preguntes en funció de la seva edat o se’ls explica una història per ajudar-los a

desenvolupar aspectes tecnològics. Els nens més grans (d’entre sis i deu anys) poden, fins a

cert punt, enfrontar-se a alguns problemes constructius. La investigació amb tot tipus de

joguines tècniques pot ajudar-los a inventar coses noves. Els nens dels cursos més avançats

de primària poden realitzar tasques tot sols, reflexionar sobre tot allò que fan, realitzar algunes

observacions sobre solucions obtingudes prèviament, preveure solucions i, a partir d'aquest

punt, estudiar i examinar construccions noves. Dissenyar, construir i utilitzar pot fer-se sense

problemes.

Recentment, vàries organitzacions holandeses han ideat i creat materials com, per exemple,

Stichting Ontdekplek, De Ontdekhoek, NEMO, Museu de la Tecnologia de Delft, De Spelerij–De

uitvinderij ifinalment, i no per això menys important, Advies project van de Bedrijfstak

Metaal–en Electrotechnische Bedrijven BTA (projecte consell de la indústria metal·lúrgica i

electrònica).

Els editors també han descobert aquesta àrea. Alguns recursos importants publicats són: Zo

doe je techniek (‘Així és com faig tecnologia’) and LEGO-Dacta (com a recursos).

Paral·lelament a aquesta activitat econòmica i comercial, el Ministeri d’Educació també treballa

en aquest camp. A la seva pàgina d’Internet, Kennisnet, hi ha enllaços a d’altres pàgines

dedicades a l’educació tecnològica on les escoles hi poden trobar informació i consells. Anys

enrere, el Ministeri ja va muntar el que en aquell moment va rebre el nom de plataforma AXIS,

plataforma que donava suport a iniciatives locals. En aquestes organitzacions de plataformes

educatives hi ha representades la indústria i el Ministeri.

Les activitats de la plataforma inclouen: fer recerca, posar en marxa projectes nous i recopilar

exemples de bones pràctiques. Una de les activitats més importants iniciada per AXIS és el

projecte Difusió de la tecnologia a primària (VTB). El VTB s’organitza regionalment i el seu

objectiu és procurar que els centre d’educació primària tinguin una actitud positiva davant

l’educació tècnica. En el projecte participen un total de cent trenta escoles i onze facultats de

magisteri. Un dels seus propòsits més importants és aconseguir integrar l’educació tecnològica

en els plans d’estudis dins d’altres assignatures. A més, el VTB vol definir millor els objectius

principals i secundaris i oferir consells per poder treballar l’educació tecnològica.

 

Resultats del projecte durant el curs 2001–2002:

1. Es van crear deu projectes regionals.

2. L’organització nacional avaluadora va començar a treballar en proves d’avaluació sobre

educació tecnològica.

3. Es van crear xarxes d'intercanvi d'experiències.

4. Les organitzacions nacionals van entrar en contacte amb la inspecció.

 

El seu programa per al curs 2003–2004 és:

1. Consolidar les xarxes d'intercanvi.

2. Millorar la descripció dels objectius principals (eren considerats molt confusos i poc

clars).

3. Els equips de direcció del Projecte no han de concentrar-se únicament en els continguts

sinó també en la difusió de les idees de les activitats i idees.

 

Resultats que es volen obtenir durant el 2004:

? Integrar la tecnologia en el Pla d’estudis de cent deu escoles i onze facultats

de Magisteri.

? Que les escoles i les facultats de Magisteri creïn xarxes per difondre

l’educació tecnològica.

? Que els projectes comportin el desenvolupament de materials i d’una

metodologia per poder integrar l’EPTE dins els plans d’estudis.

 

Facultat de Magisteri de la Haagse Hogeschool

Durant el primer any de carrera, els estudiants han de fer un examen de nivell 8+

(coneixements de tecnologia de nivell equivalent al de les escoles de primària) i se’ls presenten

els conceptes bàsics de l’educació tecnològica. Treballen amb històries i imatges. Finalment,

els estudiants fan capses cinètiques (kinetic boxes). Aprenen un principi tècnic i a combinar un

entorn creatiu amb un producte de fantasia que funciona.

A segon curs, els alumnes han de preparar algunes classes sobre els principis del cercle

tecnològic (dissenyar, construir, utilitzar) i, a més, aprenen els principis de l’electricitat. Apliquen

el cercle tecnològic anant de problemes més senzills a més difícils. Durant el curs, compten

amb l’ajuda de treballadors de la indústria metal·lúrgica i elèctrica.

A tercer, els estudiants arriben a l’etapa del disseny. Dissenyen i construeixen personatges

ficticis amb cartró tot seguint les etapes característiques del procés de disseny. Posteriorment,

allò que han construït ha de poder ésser utilitzat en un musical infantil. Aquest fet implica que

han d’ésser capaços d’integrar un instrument tècnic dins el musical. A més, han d’assistir a un

mòdul dedicat a l’EPTE que inclou teoria i pràctica.

Els estudiants de quart tenen l’opció de dedicar el seu projecte final a l’educació tecnològica a

les escoles de primària.

 

Bibliografia sobre educació tecnològica durant els primers anys d’escolaritat (en

holandès)

(extreta de: VAAN, E. Praktische Didactiek voor Natuuronderwijs. De. A: J. Marell, Bussum

1999)

Allen, R.E. en S.D. Allen (1996) Winnie-de-Pooh en het Oplossen van Problemen. Sirius

en Siderius, Den Haag

Bleijerveld, C. e.a. (1995) Techniek in de Basisschool; Basisdocument Leerlijn. SLO,

Enschede

Bleijerveld, K. e.a. (I995) Een goede (na)scholing, ook voor techniek! SLO, Enschede

Bleijerveld, K. e.a. (1995) Geen modulen maar bronnenboeken. SLO, Enschede

Bleijerveld, K. (red.) (I997) Handboek PABO techniek; voorlopige versie. SLO, Enschede

Both, K. (1989) Oriënt techniek. LPC-jenaplan/CPS, Hoevelaken

Boogaert, L. (1998) Kids-paspoort techniek. Schoolsupport, Vijfhuizen

Bouwmeester, T. en P. Hugen (I995) Techniek in het primair onderwijs, zoals het kan.

SLO, Enschede

Bouwmeester, T. (red.) (I997) Maak 't maar!. Meidenhoff Educatief, Amsterdam

Bouwmeester, T. (red.) (1998) Handboek Nascholing techniek. SLO, Enschede

Dinther, E. van en M. Kemps-Vermeulen (1996) Techniekwerk; een handreiking voor het

invoeren van techniek in het basisonderwijs. Technika 10 Eindhoven, Eindhoven

Doornekamp, B.G. en F.M. Stevens (1989) Techniekonderwijs in de basisschool.

Universiteit Twente, Enschede

Doornekamp, G. (red.) (1997) Zo doe je techniek in de basisschool. SLO, Enschede

Doomekamp, G. (1998) Techniek en informatie- en communicatietechnologie; primair

onderwijs. SLO, Enschede

Duyvejonck, G. (1998) School- en klaspraktijk, aflevering 156; thematisch nummer

Technologische Opvoeding in het basisonderwijs. Van In, Lier (B)

Hagenaar, F. (1995) Spelen met hout en beweging. Technika 10, Rotterdam

Hagenaar, F. (1997) De eerste Wiegende Ketel; techniekpakket metaal voor het

basisonderwijs. Technika 10, Rotterdam

Huijs, H. (1996) Ontwerpen en probleemoplossen in techniek; basisvorming. SLO,

Enschede

Inno Techniek Oosterhout (1996) Hoezo veilig? Veilig werken aan techniekopdrachten in

het basisonderwijs en het speciaal onderwijs. Stuurgroep Techniek Primair Onderwijs,

's-Hertogenbosch

Klerk Wolters, F. de (1988) Groep zeven en acht van de basisschool over techniek.

Technische Universiteit, Eindhoven

Klinkhamer, S. (1997) Ontdek het ABC... Techniek (boek + cd-rom). Schoolsupport,

Utrecht

Klinkhamer, S. (1998) Ontdek techniek... natte voeten, droge voeten (boek + liedjes-cd).

Schoolsupport, Vijfhuizen

Laan, J. van der (1988) Kind en Techniek. Van Loghum Slaterus, Deventer

Leisink, J. e.a. (1997) Met een automaat ben je slim; techniek in het primair onderwijs,

bovenbouw 11-12jaar. SLO, Enschede

Macaulay, D. (1988) Over de werking van de kurkentrekker en andere machines. Van

Holkema & Warendorf, Houten

Makiya, H. & M. Rogers (1992) Design and Technology in the Primary School; Case

Studiesfor Teachers. Routledge, London Marell, 1. (1996) Voor de zon uit je dak;

handleiding voor het onderwijs bij de solarset van Fischertechnik. Heutink, Rijssen

Marell, J. (1996) TacTic, het educatieve constructiemateriaal. Heutink, Rijssen

Marell, J. (1998) Verdraaid handig in beweging. Lego dacta / Heutink, Rijssen

Marell, J. (1999) Lego junior Techniek; Uit de startblokken. Lego dacta, Heutink, Rijssen

Marell, J. (1999) Vormgeven aan bouwwerken. Lego dacta / Heutink, Rijssen

Marell, J. e.a. (1997) Met je toren in de wolken; techniek in het primair onderwijs,

onderbouw 5-7jaar. SLO, Enschede

Marell, J. e.a. (1997) Een speelmachine voor jantine; techniek in het primair onderwijs,

middenbouw 8-lojaar. SLO, Enschede

Natuur aan de basis (1992) Themanummer Techniek, nummer 3. Bosch & Keuning, Baarn

Natuur aan de basis (1995) Themanummer Huis-tuin-en-keuken-techniek, nummer 3.

Bosch & Keuning, Baam

Peijen, J. (1998) Lessuggesties Techniek lezen, kijken, doen. Prov. Bibl. Centr. Nrd.-

Brabant, Tilburg

Ploegmakers, B. e.a. (1994) Techniek in de basisvorming. Coutinho, Bussum

Ploegmakers, B. e.a. (1996) Techniek in het basisonderwijs; mogelijkheden voor

aansluiting in de praktijk; techniek 4-12 en 12-15jaar. SLO, Enschede

Projectgroep WO-jenaplan o.I.v. T. Bouwmeester (1995) Wereldoriëntatie in het

jenaplanondenvijs; mappen ervaringsgebieden 'Maken en gebruiken in 'Techniek'. SLO,

Enschede

Raat, J. en M.E. Siegers (1990) Techniek op de basisschool. Bastec, Leeuwarden

Raat, J. e.a. (1993) Techniek als schoolvak; Techniekonderwijs in België, Denemarken,

Duitsland, Engeland en Frankrijk. Stichting Technon, Delft

Revet, J. (1997) Basisboek Didactiek. Landelijk Steunpunt Technika 10, Utrecht

Richards, R. (1990) An Early Start to technology. Simon & Schuster, London

Rovers, S. (1998) Boekje open; deel 3 over Techniek in Kinderboeken. De Inktvis,

Dordrecht

Stuurgroep Techniek Primair Onderwijs (1998) Vademecum Techniek 1998. Infodesk

Techniek Primair Onderwijs, 's-Hertogenbosch

Talens, G. (1992) 'Na-apen en afkijken, zwemvliezen, vleugels en flaporen'. In: Natuur aan

de basis, nummer 4. Bosch & Keuning, Baarn

Vinke, D. e.a. (1997) Techniek in de Pabo's. Stuurgroep Techniek Primair Onderwijs, Den

Bosch

Watts, M. (1991) The Science of Problem-solving. Cassell Education Ltd., London

Zagers, M. e.a. (1998) Musical Een wereld vol techniek. Pabo Groenewoud, Nijmegen

 

Contact: Haagse Hogeschool, Sector Onderwijs, Sport en Talen

gdekruif@wxs.nl

 

to the top