SINOPSIS DEL PRIMER CAPÍTOL

 

Quan es compara l’estat de la recerca en relació amb “l’educació tecnològica als primers anys

d'escolaritat (inicial i primària)”[1] als països que participen en aquest projecte (Alemanya,

Holanda, Portugal i Espanya), ràpidament constatem que en tots l’educació tecnològica amb

prou feines forma part de l’ensenyament preescolar i de primària o que no es té ni en compte,

d'acord amb el concepte i els propòsits que presentem a continuació:

 

“L’educació tecnològica durant els primers anys d’escolaritat sensibilitza els

nens davant els fenòmens científics i tècnics. Genera oportunitats que

afavoreixen l’interès dels nens per aprendre els principis bàsics de la ciència i

la tecnologia. Està dissenyada per a nens d’entre tres i deu anys d’ambdós

sexes i té lloc dins el context social, cultural i emocional del nen. Té en compte

la varietat de conceptes sobre l’ensenyament, els processos, els materials i els

mètodes.”

 

Únicament dins la subàrea de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) podem

trobar algun projecte que treballi amb nens d’aquest grup d’edat.

Les nenes i les dones no estan representades al 100% en totes les professions tècniques, els

cursos d’aprenentatge o els programes de pràctiques. Les institucions del països participants

en el projecte s’esforcen per obrir camins nous que permetin equilibrar aquests dèficits i han

introduït la transversalització de gènere (gender mainstreaming) a preescolar i a primària. Per

poder aconseguir-ho és imprescindible, segons l’opinió dels participants, que aquest principi

s’inclogui en els programes de formació dels futurs professors de les escoles bressol i de

primària, però encara és més important que es formi i se sensibilitzi els professors,

majoritàriament dones, que actualment ja treballen en aquest camp.

Tots els països participants en el projecte disposen de plans d’estudis definits per a les escoles

de primària en què s’inclouen aspectes científics i tecnològics (de vegades només conceptes

bàsics). A Holanda el pla d’estudis a preescolar no inclou aspectes científics. A Espanya, la

tecnologia com a matèria no forma part dels estudis de preescolar ni de primària, tot i que dins

de l'àrea de coneixement del medi natural s’inclouen alguns continguts relacionats amb la

tecnologia. Portugal incorpora una àrea dedicada al coneixement del medi, en què es tracten

conceptes de física i química (llum, aire, aigua...) i de biologia. L’objectiu és afavorir un primer

contacte amb la metodologia científica i promoure l’actitud positiva dels nens davant els

fenòmens tecnològics i experimentals. A Alemanya la llei defineix un programa educatiu general

a preescolar però no especifica com dur-lo a terme.

Una anàlisi de l’status quo ens mostra, sobretot a preescolar (amb l'excepció de Portugal), que

l’ETPE no és suficientment considerada en els primers anys d'escolaritat.

D’aquest fet sorgeix la necessitat dels participants del projecte de treballar per disposar una

visió educativa i didàctica del tema (compareu-ho amb el capítol 2 del manual) que tingui en

compte els enfocaments de Portugal i que, a la llarga, permeti incorporar-la en els plans

d’estudis de les escoles de la resta de països.

Aquest projecte també s’enfronta a diversos recursos i tradicions educatives. Per aquest motiu,

durant el projecte fou necessari posar-se d'acord sobre quins aspectes de la concepció

educativodidàctica europea s’havien de desenvolupar més enllà de les fronteres i de les

institucions del països, així com posar-se d’acord sobre la visió psicològica i educativa dels

nens i sobre les tasques de l’ensenyament.

Mentre que la pedagogia a Holanda es basa en un acostament constructivista i basat en el

desenvolupament, la situació institucional i educativa a Espanya i Portugal condueix a un

enfocament principalment orientat per projectes i per desenvolupament d’investigacions. En les

últimes dècades, l’educació infantil a Alemanya s’ha basat en l’acostament a situacions.

Aquesta aproximació pren algunes situacions importants per al nen, conegudes com a

situacions clau, com a punt de partida i de les quals deriven els continguts i els mètodes

d’aprenentatge. L’anàlisi dels interessos comuns i de les diferències entre els països afavorirà

la introducció de millores en la didàctica i la metodologia de treball en cadascun dels països

participants en el Projecte. Aquestes innovacions seran el resultat de provar i avaluar els

enfocaments dels altres països en el camp de treball mateix i en les institucions regionals

d’ensenyament.

Tu també, com a persona interessada en aquest tema, estàs convidat a provar els conceptes,

projectes, mètodes i materials que es descriuen a continuació i a explicar-nos la teva

experiència.

3

RESUM DEL PRIMER CAPÍTOL DEN HAAG

RESUM DEL CAPÍTOL 1: L’EDUCACIÓ TECNOLÒGICA A LES ESCOLES DE PRIMÀRIA A

HOLANDA

Situació actual

Introducció

En aquesta part es fa un resum de l’estat de l’art de l’educació tecnològica com a assignatura a

les escoles de primària a Holanda.

Tot i que existeixen nombroses i excel·lents iniciatives, el terreny encara és molt poc madur. Hi

ha hagut iniciatives noves i ha aparegut material nou, però tant les unes com els altres

tendeixen a ser per a nens grans (d’entre set o vuit fins a dotze anys d’edat). El material

disponible actualment per a nens petits no és massa abundant i encara menys el material dirigit

a nenes petites. Per aquest motiu, la descripció de l’estat de l’educació tecnològica es basarà

en les dades disponibles per a nens i nenes més grans (de set o vuit fins a dotze anys).

En el primer paràgraf es descriu el sistema d’ensenyament holandès i es fa especial èmfasi en

l’educació basada en el desenvolupament de nens petits i grans.

Alguns principis:

? Els nens i els adults tenen un paper clau en el procés de desenvolupament.

? Els adults són els que han de provocar el desenvolupament.

? Tant els nens com els adults coincideixen en alguns aspectes crítics, activitats i materials.

Els professors han de fer de mediadors entre els nens i determinades situacions.

Frea Jansen-Voos va desenvolupar algunes idees sobre l’educació basada en el

desenvolupament que, posteriorment, es van difondre per tot el país. Avui en dia l’educació a

nens grans basada en el desenvolupament rep el suport de la Protestant Free University

d’Amsterdam. Aquestes són, especialment, les idees que s’expliquen en la nostra contribució

holandesa.

L’escola Haagse Hoge ha adoptat les idees de l’educació basada en el desenvolupament per a

nens més grans i actualment modifica el seu pla d’estudis d’acord amb els seus principis.

Aquesta és una tercera via, una via a mig camí entre una educació orientada per mètode i una

educació basada en les possibilitats actuals dels nens.