RESUM DEL PRIMER CAPÍTOL: L’EDUCACIÓ TECNOLÒGICA EN ELS PRIMERS ANYS D’ESCOLARITAT A PORTUGAL: SITUACIÓ ACTUAL

 

1.      L’educació tecnològica a preescolar

2.   L’educació tecnològica a primària

3.   L’educació tecnològica a l’educació bàsica

4.  Estudis sobre educació tecnològica durant els primers anys d’escolaritat a Portugal

5.   Les ciències de la naturalesa en el 1r cicle d’educació bàsica: influència de la família i

      dels factors escolars

6.   Projecte Clube de Ciência

BIBLIOGRAFIA

 

 

L’educació tecnològica és un dels objectius de l’educació, independentment de l’edat dels

estudiants i del seu nivell educatiu. Així doncs, podem trobar educació tecnològica a preescolar

(per sota dels sis anys), a primària (de sis a nou anys) i a l’educació bàsica (de nou a quinze

anys).

 

1. L’educació tecnològica a preescolar

L’EPTE és un dels punts d’interès de l’educació durant els primers anys de vida. En

conseqüència, el pla d’estudis dels professors d’educació infantil (Decret llei 344/89 de l’11

d’octubre) inclou una part dedicada al desenvolupament personal, social, cultural, científic,

tecnològic, tècnic i artístic. Alguns exemples són: teoria i aplicacions de les TIC, ciències de la

naturalesa i comprensió del medi en termes científics.

Tot i que la pràctica als centres de preescolar a Portugal sempre ha estat molt diversificada

com a conseqüència del repartiment poc clar de les responsabilitats pedagògiques, els

objectius que s’expliquen a tots els professors d’educació infantil durant els primers anys

d’estudis són els mateixos. Això vol dir que tots adoptaran mètodes relativament similars

derivats de les guies curriculars basades en els conceptes següents:

? L’aprenentatge i el desenvolupament dels nens és simultani.

? Els nens són els protagonistes del procés educatiu i per això el seu coneixement hauria

de ser valorat i hauria de servir com a punt de partida per adquirir coneixements nous.

? L’aprenentatge és multidimensional; per exemple, reconèixer que l’aprenentatge és un

procés complex i no està dividit en àrees diferenciades.

? S’han de respondre totes les preguntes formulades pels nens.

El professor és el responsable del desenvolupament del currículum i ha de tenir en compte:

? Els objectius principals de l’educació infantil: afavorir a) el desenvolupament personal i

social; b) el desenvolupament global individualitzat; c) la socialització i les actituds

positives per a l’aprenentatge, el llenguatge, l’expressió i la comprensió del món.

? L’organització de l’entorn educatiu serveix per ajudar el professor.

? Les àrees de continguts següents s’haurien de considerar com una referència general i

s’haurien de tenir en compte en el moment de planificar i avaluar les oportunitats

d’aprenentatge en les àrees següents:

— desenvolupament social i personal,

— expressió/comunicació

— coneixement del medi.

? Continuïtat educativa.

? Intencionalitat educativa.

L’àrea referida al coneixement del medi s’entén com una introducció a la ciència. Inclou la

introducció a matèries com la història, la sociologia, la geografia, la física, la química (aire, llum,

aigua, etc.) i la biologia, i utilitza dos tipus de material. Per una banda, material informatiu

(llibres, diaris, vídeos, diapositives i ordinadors), i per l’altra, el material per realitzar els

experiments.

L’àrea de coneixement del medi hauria de permetre el contacte amb la metodologia científica

i estimular una actitud científica i favorable per a l’experimentació que s’adquireix a través del

procés de descobriment fonamental que caracteritza la investigació científica. Així doncs, a

partir d’una situació o un problema concret, els nens tindran l’oportunitat de donar diferents

explicacions i de comparar les seves idees amb la realitat. En aquest cas, el professor és

l’encarregat de confirmar les observacions que s’han fet i les hipòtesis basades en experiències

prèvies que s’hagin plantejat per permetre que es puguin organitzar i sistematitzar els

coneixements adquirits. Aquesta mateixa sistematització, de vegades, pot crear la necessitat

d’obtenir informació addicional que permeti emmarcar el coneixement adquirit i formular

conceptes més rigorosos i més científics.

back

 

2. L’educació tecnològica a primària

Un dels objectius de l’educació preescolar és assegurar les condicions bàsiques que facilitin

l’èxit posterior en l’aprenentatge. Això no implica una preparació directa per a l’educació

obligatòria sinó més aviat un contacte amb la cultura del país i les eines que els alumnes

podran necessitar en els processos posteriors d’aprenentatge que tindran lloc la resta de la

seva vida.

L’àrea de coneixement del medi a preescolar està relacionada amb l’àrea de socials a

primària. Els continguts de l’àrea de socials (coneixement d’un mateix i de les altres persones,

les institucions, el medi natural i la relació entre els espais, els materials i els objectes) poden

servir com a punt de referència durant l’educació a preescolar.

Els estudis socials a primària tenen, simultàniament, un caràcter interdisciplinari i integrador.

Faciliten el desenvolupament d’habilitats que integren el coneixement, saber què fer davant de

determinades situacions i saber com són (inclouen contribucions específiques d’altres àrees

científiques com ara de les ciències de la naturalesa, la física, la geografia, les TIC, etc.).

Una vegada han acabat els estudis de primària, els estudiants poden: a) expressar, justificar i

argumentar de manera cooperativa i conjunta què pensen sobre els diferents fenòmens i

problemes del medi físic i social; b) utilitzar diferents formes de comunicació escrita, oral o

gràfica i aplicar les tècniques elementals de recerca, organització i processament de dades.

Per altra banda, el coneixement també ha de construir-se a partir de l’experiència adquirida

pels estudiants en la resolució de problemes, en la realització de projectes de treball i en el

desenvolupament d'activitats de recerca amb actitud científica.

back

 

3. L’educació tecnològica a l’educació bàsica

L’educació bàsica a Portugal s’estructura en un currículum basat en competències. La paraula

competència té un significat molt ampli i inclou coneixements, habilitats i actituds que podrien

considerar-se com a coneixement en acció o a la pràctica.

L’educació tecnològica és una conseqüència de la necessitat per adquirir una cultura

tecnològica que té com a objectiu que els nens puguin desenvolupar-se en diferents contextos i

puguin convertir-se en un:

15

? usuari individual (persona que utilitza la tecnologia a diari);

? usuari professional (persona que utilitza la tecnologia a la feina);

? usuari social (persona que entén, escull i actua socialment).

En aquest sentit, l’educació tecnològica a l’educació bàsica inclou un perfil de competència

relacionat amb la definició d’un ciutadà tecnològicament competent. Un ciutadà d’aquest tipus

és capaç, per exemple, de:

? llegir i interpretar gràfiques senzilles;

? entendre diagrames;

? trobar relacions entre la tecnologia i el medi social i natural;

? utilitzar material reciclat i reciclar-lo;

? adaptar-se a canvis socials i tecnològics;

? participar i poder repetir projectes senzills;

? participar en la protecció del medi ambient i dels consumidors;

? analitzar la manera de funcionar dels objectes i els sistemes, i

? jutjar la fiabilitat d’un sistema.

L’àrea d’educació tecnològica s’ha ideat amb una perspectiva molt àmplia. Inclou diferents

àmbits: economia, societat, cultura, medi ambient i productes. Els seus continguts

s’organitzen a partir de tres eixos: tecnologia i societat; progrés tecnològic i principis i

operadors lògics.

En aquest sentit, el disseny i el desenvolupament de les experiències d’aprenentatge que

inclouen diferents tipus d’activitats prenen més importància: observació, investigació,

resolució de problemes, organització i direcció, producció tècnica i de tallers.

back

 

4. Estudis sobre educació tecnològica durant els primers anys d’escolaritat a Portugal

L’educació tècnica i tecnològica a Portugal creix cada vegada més i compta amb el suport

d’alguns projectes estructurals. A continuació mostrem alguns dels resultats obtinguts en

recerca acadèmica.

Projectes estructurals

El projecta MINERVA

MINERVA (TIC a l’ensenyament, racionalització, desenvolupament i modernització) és el

projecte més important a escala nacional i té com a objectiu introduir i investigar l’ús de les TIC

dins de l’educació bàsica i secundària. Es va iniciar l’any 1985 al mateix temps que en altres

zones del món, especialment a Europa, es realitzaven estudis similars.

Els seus objectius inicials van ser, per una banda, treballar els objectius de l’ensenyament de

les TIC i, per l’altra, introduir els ordinadors com a eina tecnològica en l’aprenentatge i

l’ensenyament de matèries diferents. Ben aviat va ampliar els seus objectius allí on les TIC

podien servir com a eina per motivar els estudiants i promocionar el treball interdisciplinari i en

grup en programes d’estudis convencionals i no convencionals.

A causa de la seva difusió, el projecte s’organitza, avui en dia, al voltant de centres universitaris

i centres d’educació superior responsables de la formació i el seguiment dels professors de les

xarxes d’educació bàsica i secundària. En aquest context, el projecte s’ha estès per tot el país

gràcies als professors mateixos, a l’ús de les TIC a les escoles, al disseny, la construcció,

l’adaptació i la publicació de gran varietat de programes informàtics educatius i a l’actualització

dels plans d’estudi i dels materials.

Programa Nónio–Segle XXI

El programa Nónio–Segle XXI el va iniciar Ministeri d’Educació l’any 1996. Es va centrar en el

disseny, l’examen i la introducció a gran escala de l’ús de les TIC dins el sistema educatiu a

partir d’experiències prèvies en el camp de l’educació bàsica i secundària i amb el suport de les

institucions educatives del país.

Alguns dels seus objectius principals eren:

? Oferir material multimèdia a les escoles d’educació bàsica i secundària.

? Donar suport a projectes als centres d’educació bàsica i secundària a través de

l’associació amb institucions específiques.

? Fomentar i donar suport per crear un programa informàtic educatiu i mobilitzar el sector

editorial.

? Promocionar la introducció de les TIC a gran escala com a resultat de la dinàmica

generada per b) i c) de tal manera que es poguessin dirigir les necessitats del sistema i

assegurar-ne el desenvolupament.

? Promocionar la difusió i l’intercanvi d’informació relacionada amb l’educació a escala

nacional i internacional.

Programa Ciência Viva

El Programa Ciência Viva es va crear com una unitat del Ministeri de Ciència i Tecnologia

l’any 1996. La seva funció era la de fomentar les activitats que se centraven en la promoció de

l’educació científica i tecnològica dins la societat portuguesa i, especialment, la dirigida a les

poblacions més joves d’educació bàsica i secundària.

Ciência Viva va fer de l’escola la seva prioritat, i va dirigir els seus esforços a reforçar

l’ensenyament de les ciències experimentals i a mobilitzar la comunitat científica i les

institucions perquè treballessin per millorar l’educació científica.

Aquest projecte també va promocionar els fòrums, les trobades entre ciència i tecnologia i va

patrocinar algunes publicacions científiques. Hauria de considerar-se una font de recursos

excel·lent per a l’educació científica i tecnològica que ofereix material (escrit, informàtic, visual) i

enllaços directes amb pàgines d’Internet de centres científics i tecnològics i museus

 

4.2. Projectes de recerca

LOGO a preescolar

El projecte LOGO va començar l’any 1997 i va ser el primer treball de recerca que es va

realitzar sobre la utilització dels ordinadors als centres de preescolar de Portugal. Consistia a

ensenyar el llenguatge LOGO a grups de nens de cinc anys i, posteriorment, avaluar els

possibles efectes que allò podia comportar en relació amb el desenvolupament cognitiu. Hi ha

dos grups similars de nens: el grup experimental i el grup control. En resum, tot i que encara és

necessari realitzar més estudis, s’ha demostrat que el llenguatge LOGO contribueix al

desenvolupament cognitiu dels nens de cinc anys pel que fa a la creació d’estructures

matemàtiques lògiques. Hem de dir que el sexe no va ser una variable perquè sembla que no

influeix en aquest context.

El full de treball en educació matemàtica

En aquest estudi es van estudiar alumnes de 2n cicle d’educació bàsica. El mètode utilitzat va

ser l’observació directa dels nens a classe.

Les conclusions que es van extreure van ser les següents:

? La introducció dels ordinadors a les aules té efectes positius en l’aprenentatge de les

ciències i les matemàtiques.

? La satisfacció dels alumnes és evident en aquelles classes en què utilitzen l’ordinador.

? La introducció de l’ordinador desperta l’interès dels nens per aprendre els resultats de les

seves investigacions.

? Els nens i les nenes no mostren diferències significatives d’aprenentatge.

? L’ús dels ordinadors també és efectiu quan es treballa en grup i no s’observen diferències

atribuïbles al sexe durant el procés d’aprenentatge.

Avaluació de les necessitats de la formació dels professors integrats en el Projecte

Minerva de centres escolars amb ordinadors a les escoles del districte de Viana do

Castelo

Assumint que la condició prèvia per desenvolupar un programa de formació és el compromís

dels participants i la seva participació en el disseny, l’investigador va realitzar un estudi on

pretenia: a) avaluar les necessitats de formació de tots els professors de 2n i 3r cicle de les

escoles participants del projecte Minerva del districte de Viana do Castelo. Les necessitats

formatives es van avaluar basant-se en temes de naturalesa pedagògica o relacionats amb la

informàtica prèviament seleccionats; b) estudiar, mitjançant qüestionaris, l’opinió dels

professors respecte d’algunes explicacions, prèviament seleccionades, que poguessin justificar

la introducció de l’ús dels ordinadors a les escoles.

En aquest estudi, es van respondre el 82% dels qüestionaris enviats. Els resultats obtinguts

revelen que la majoria de professors eren homes llicenciats de menys de trenta-cinc anys

d’edat. La majoria comptava amb un mínim de deu anys d’experiència en el camp de

l’ensenyament però molts pocs disposaven d’un ordinador propi.

La majoria dels professors que van completar el qüestionari van dir que la presència

d’ordinadors a l’aula origina canvis en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge, que els

ordinadors són eficaços en les iniciatives de discriminació positiva, que les classes amb

ordinador són més interessants i que quan els alumnes treballen amb l’ordinador la seva

satisfacció és més gran.

També s’hauria d’afegir que en aquest estudi no es van detectar diferències en l’opinió sobre

els ordinadors i el seu ús en funció del sexe.

Ciències de la naturalesa a educació infantil: interacció dels processos de socialització

primaris i secundaris

L’estudi es va realitzar amb nens de cinc anys que anaven a la guarderia i partia de la pregunta

següent: “L’escola o la pràctica pedagògica incrementen o minimitzen els efectes de la

desigualtat generats per alguns processos de socialització primària?”

Les variables escollides per l’investigador durant l’estudi van ser: socialització primària (família);

socialització secundària (escola); sexe; situació de l’escola (localització geogràfica).

Les observacions es van centrar en la interacció entre el professor i l’alumne i es va concloure

que hi ha diferències en la capacitat dels nens per reconstruir un text i per entendre la

informació relacionades amb el sexe i l’origen social dels nens.

Les conclusions extretes per l’investigador en relació amb les diferències de sexe són les

següents:

? Les nenes que provenen de classes treballadores mitjanes o altes són les que tenen

capacitats per elaborar, de bon començament, textos que s'acordin a la demanda que

se'ls fa.

? Després de l’atenció individualitzada, tant els nens com les nenes procedents de classes

altes tenen dificultats per elaborar textos que s'acordin a la demanda que se'ls fa.

? Dels alumnes que provenen de les classes treballadores més altes, els nens són els que

tenen més capacitat per elaborar textos que s'acordin a la demanda que se'ls fa,

mentre que les nenes són les que en tenen més quan provenen de les classes

treballadores més baixes.

back

 

5. Les ciències de la naturalesa en el 1r cicle d’educació bàsica: influència de la família i

dels factors escolars

Aquest estudi es va realitzar amb un total de seixanta-dos nens d’ambdós sexes (trenta-un

nens i trenta-una nenes) de 4t grau de dos centres d’educació bàsica i les seves mares

respectives.

Una de les preguntes que plantejava era si hi ha diferències en les reaccions i en l’elaboració

d’un discurs en funció del sexe o l’origen social dels nens.

Els resultats de la investigació suggereixen que tant els nens com les nenes reconeixen que

l’escola necessita un discurs que transcendeixi el context immediat.

Analitzant les respostes en termes científics, i relacionant-les també amb el sexe dels nens,

s’ha observat que la freqüència de nenes que reconeixen el context escolar és més elevada

que la de nens que ho fan i, més encara, quan els temes tractats tenen alguna relació amb la

higiene i la salut.

Generalitzant, es pot afirmar que el sexe influeix en el valor donat al discurs i que són les nenes

qui més el valoren.

 

Formació de professors d’educació bàsica al districte de Braga. Contribució a un nou

concepte d’escola

Els objectius de l’estudi eren:

? Entendre fins on s’utilitzen les noves tecnologies a l’educació bàsica.

? Conèixer quina és l’opinió dels professors respecte de l’ús de les noves tecnologies.

Es van incloure cent catorze professors d’ambdós sexes de trenta-nou escoles de 1r cicle i

tretze escoles de 2n i 3r cicle del districte de Braga. Els resultats van indicar que les diferències

d’opinió dels professors en funció del sexe no eren significatives.

Influència dels programes de formació de les TIC en professors de 1r i 2n cicle

d’educació bàsica en el districte de Viana do Castelo

En aquest estudi es van incloure professors de 1r i 2n cicle d’educació bàsica del districte de

Viana do Castelo. L’objectiu principal era investigar com actuaven els professors quan havien

d’utilitzar alguns equips, aparells audiovisuals (vídeos, projectors, càmeres) i ordinadors a

classe i descobrir si l’ús de les noves tecnologies en els primers anys de formació dels

professors influeix en el seu ús posterior a classe.

L’autor de l’estudi va concloure que el sexe tenia poca influència a l’hora d’utilitzar les TIC a

classe quan els professors havien rebut formació en TIC a l’inici dels seus estudis.

back

 

6. Projecte Clube de Ciência

El Clube de Ciência és un projecte de desenvolupament comunitari que té com a objectiu evitar

el fracàs escolar i que es veu a si mateix com un complement de l’ensenyament escolar

convencional.

És un projecte dirigit a nens de 1r, 2n i 3r cicle d’educació bàsica que té com a objectiu

consolidar l’aprenentatge, lluitar contra el fracàs escolar i reduir el nombre de nens que

abandonen els estudis.

Aquest és un projecte eminentment pràctic que situa els adolescents en el paper dels científics

i els investigadors d’una manera informal. Pretén demostrar que es pot fer ciència de manera

atractiva i informal, i per aconseguir fomentar i incrementar l’interès per adquirir coneixements

nous.

El resultat del projecte ha estat un èxit. El nombre de joves participants així com la varietat i la

quantitat d’iniciatives no han parat de créixer.

Una anàlisi més detallada ens mostra que les nenes participen més que els nens en gairebé

totes les activitats excepte en els esports.

La tecnologia a preescolar

Durant la seva presentació pública, l’investigador va dir que: a) els professors de preescolar

tenen una actitud més favorable davant els beneficis professionals esperats (beneficis directes

de la seva relació amb els alumnes i el sistema) que els professors de 2n i 3r cicle (que segons

la seva opinió es podria explicar per la formació rebuda en l’ús de les TIC amb propòsits

educatius; b) perquè són ells qui tenen més sensació de necessitar la formació. Aquests

professors, dones en la majoria de casos, són més receptius i estan més oberts a la formació

perquè pensen que els pot ser útil professionalment.

Les anàlisi fetes als escenaris escolars ens indiquen dos resultats generals: per una banda, es

constata una dicotomia entre la lògica de la legislació actual, que implícitament assumeix la

introducció de la cultura de la tecnologia a preescolar en el context de les innovacions de

l’aprenentatge, i l'organització de la pràctica real en aquest àmbit educatiu, i, d’altra banda, es

troba una bona disposició dels professors en aquest àmbit a utilitzar la tecnologia pel que fa a

aprenentatge i ensenyament.

back

 

BIBLIOGRAFIA

Legislació

Llei de reforma educativa (1986). Llei 46/86 de 14 d’octubre (bases del sistema

educatiu).

Llei d’educació preescolar (1997). Llei 5/97, de 10 de febrer (camp d’aplicació de la Llei

d’educació).

Formació dels professors d’educació infantil (1997). Llei 115/97 de 19 de setembre

(introdueix canvis en les bases del sistema educatiu).

Pla d’estudis recomanat a preescolar (1997) Norma 5220/97

20

Llibres

Martins, Isabel, P. e Veiga, M.ª Luísa (1999) Uma Análise do Currículo da Escolaridade

Básica na Perspectiva da Educação em Ciências, Instituto de Inovação Educacional.

Ministério da Educação, Departamento da Educação Básica (1998). Educació tècnica

prematura a Portugal, Lisboa, Departamento da Educação Básica.

Ministério da Educação, Departamento da Educação Básica (2000). Educació tècnica

prematura en la política de cures a Portugal. Lisboa, Departamento da Educação

Básica.

Ministério da Educação, Departamento da Educação Básica (2001). Currículo Nacional

do Ensino Básico, Competências Essenciais Lisboa, Departamento da Educação

Básica. (Decision no 21/2001 of September).

Tesis

? LOGO a preescolar. Avaluació d’algunes característiques cognitives conduïdes per

activitats de programació

Guilhermina Miranda

Facultat de Psicologia i Magisteri de la Universitat de Lisboa

Tesi doctoral, 1989

? El full de càlcul en Educació Matemàtica

M. Leonor Moreira

Facultat de Ciències de la Universitat de Lisboa

Tesi doctoral 1989

? Avaluació de les necessitats de la formació dels professors integrats en el Projecte

Minerva de centres escolars amb ordinadors a les escoles del districte de Viana do

Castelo

José Henrique da Costa Portela

Institut d’Educació de la Universitat de Minho

Tesi doctoral 1991

? Aprendre ciències de la naturalesa a educació infantil: interacció dels processos

de sociabilització primaris i secundaris

Maria José Gonçalves da Câmara

Facultat de Ciències de la Universitat de Lisboa

Tesi doctoral 1995

? Discurs científic en el context de la ciència a 1r cicle de l’educació bàsica:

influència de la família i els factors escolars

Margarida Rebelo dos Santos Silveira

Facultat de Ciències de la Universitat de Lisboa

Tesi doctoral 1996

? Formació del professorat d’educació bàsica en el context de tecnologia educativa

del districte de Braga. Una contribució a una nova concepció de l’escola

Fernanda Martins Vieira da Rocha

Institut d’Educació i Psicologia de la Universitat de Minho

Tesi doctoral 1996

 

Contact: Universidade de Lisboa

elisrod@fpce.ul.pt
ana.simao@fpce.ul.pt
b.cabrito@fpce.ul.pt

 

to the top