|
Preparació
Un
tambor fet a mà amb una membrana de globus com a ajut visual.
Material
Casset, micròfon, alguns altaveus antics,
eines, tisores, cintes amb diferents sons (per exemple, trons, pluja, una
trompeta, etc.) diversos imants, petits objectes de ferro (per exemple, clips
per subjectar papers), instruments Orff, una caixa per emmagatzemar els altaveus.
|
Passos
Els
nens escolten els sons de les cintes i reflexionen sobre com han de sortir
els sons des del gravador de casset.
Els
nens examinen els vells altaveus: els desmunten i descobreixen la membrana,
l'imant l'aranya central i l'espiral de coure.
Experiment 1: els nens construeixen un tambor.
Utilitzen un globus i observen com vibra i com fa so quan sestira d'aquest
així és com vibra la membrana dins de l'altaveu i com es fan els sons!
Experiment 2: els nens juguen amb els imants.
Busquen objectes que els atreguin o els repel·leixin.
Experiment 3: els nens tallen l'aranya central i
observen l'espiral de coure. Els nens descobreixen que pot enrotllar-se i
desenrotllar-se i que està feta de metall.
Totes
les parts de l'altaveu es guarden en una capsa per a una «exposició
tecnològica».
Els
nens intenten imitar els sons de la naturalesa tocant els instruments Orff i
enregistrant-los en una cinta.
|
|
Explicació tècnica
La
carcassa funciona com una caixa de so per a l'altaveu.
Les
parts d'un altaveu són: una membrana, un gran imant i una espiral de coure
enrotllada al voltant de la denominada base oscil·latòria de l'espiral. El
corrent elèctric flueix a través de l'espiral que, per estar envoltada per un
gran imant (també denominat imant de copa perquè és com un recipient en el
centre que té aspecte de copa), es manté en moviment entre els pols. Aquest
moviment aconsegueix moure també la membrana, que produeix sons que sonen
d'una manera o duna altra en funció de l'impuls elèctric.
El
teixit anellat és l«aranya centrada» que és la responsable que l'espiral es
mantingui just en el centre del camp magnètic.
|
