CAPÍTOL 2

 

El nen: consideracions psicològiques i pedagògiques

 

Desenvolupament i aprenentatge del nen: algunes consideracions

 

Desenvolupar-se significa coses molt diferents per a molta gent, i sigui quina vulgui la definició que donem, mai no s’acceptarà universalment. El desenvolupament es refereix a: a) els canvis en l’estructura i les característiques del comportament que tenen lloc durant tota la vida; b) fins a cert punt, a la manera com el talent individual, les circumstàncies, els fets i les trobades s’interrelacionen per determinar els camins que condueixen a la maduresa i més enllà; c) tot un conjunt de transformacions qualitatives, com si la persona funcionés de maneres diferents segons el moment. Per a altres persones, el comportament està governat de la mateixa manera independentment de l’edat i el desenvolupament, només és una acumulació d’habilitats.

 

El creixement i el desenvolupament són processos que tenen lloc al mateix temps però a diferent velocitat que el desenvolupament físic i motor, psicosocial, cognitiu i lingüístic. L’adquisició de coneixements i habilitats en literatura, matemàtiques, ciències, socials i art és inherent al creixement i desenvolupament. Una vegada reconeixen això, els educadors infantils adopten la visió del nen com un tot que observa i facilita el creixement, el desenvolupament i l’aprenentatge en totes aquestes àrees. Per aquest motiu han d’estar atents al fet que, tot i que els nens i les nenes presenten similituds en les seves capacitats cognitives i característiques personals, poden haver-hi diferències significatives que afectin les capacitats matemàtiques, visuals, espacials i verbals i el grau d’agressivitat (Cândido, Joaquim, 2002). Aquestes diferències ja s’observen en nens al voltant dels dos anys d’edat quan escullen joguines i activitats que segueixen dues tendències diferents en funció de l’edat. De fet, les nenes de quatre o cinc anys no mostren tendències noves amb l’edat, fet que sí que succeeix amb els nens, les accions dels quals són cada vegada més estereotipades. Això és important perquè els nens de tres a quatre anys són conscients de les diferències relacionades amb el sexe i hi actuen d’acord.

 

Podem treballar a partir de l’opinió (Puckett i Black, 2000) que els nens petits: a) tenen una necessitat innata per aprendre i, per tant, de ser alumnes competents, ambiciosos i amb confiança; b) poden iniciar i dirigir el seu propi aprenentatge dins un marc que els ho permeti i els enriqueixi; c) adquireixen coneixement a través de les interaccions amb adults, entre ells, amb un determinat tipus de material i la realitat; d) es desenvolupen a diferent velocitat físicament, emocionalment, socialment i intel·lectualment. No obstant això, també hauríem de tenir en compte el sexe, ja que els nens tenen tendència a jugar amb nens del seu mateix sexe. Això és encara més evident entre els nens de quatre i cinc anys (Silva, A. i col., 2000). De fet, fins als quatre anys, els nens aprenen les característiques associades a cada sexe; dels quatre als sis anys desenvolupen associacions més complexes a través de la informació acumulada sobre els seu propi sexe; i a partir dels sis anys cada nen aprèn alguns aspectes importants del sexe contrari. (Martin i col., 1990).

 

Els primers vuit anys de vida són crítics pel desenvolupament general. Per aquest motiu és important implementar un ensenyament de qualitat i adequat als nens petits. Pel fet que els fonaments de l’aprenentatge s’adquireixen durant la infància és important reconèixer que hi participen diferents tipus d’intel·ligència: lingüística, lògica, matemàtica, espacial, musical, cinètica del cos, interpersonal i naturalista (Gardner, 1993). L’aprenentatge va del concret a l’abstracte a través de: (1) l’exploració i la interrogació activa, (2) els ambients d’aprenentatge rics, els (3) contextos socials que afavoreixen la interacció entre els aprenents i (4) l’ajuda dels adults o nens més grans. El cervell ha d’estar ocupat si volem que hi hagi aprenentatge, independentment de si es tracta d’un nen o una nena. Considerant el problema de gèneres i relacionant-lo amb el procés que acabem de mencionar (1) d’exploració i interrogació activa, hem de referirnos a una cita d’E. Rostand: “Haver jugat amb nines o soldadets de plom és tan important com les hormones en la diferenciació física entre homes i dones” (citada per Tap. P., 1985). En referència als contextos socials (3) que afavoreixen la interacció entre tots els aprenents, destaquem les investigacions realitzades per Christine Morin (a Acioly-Regnier i col., 2001) que va concloure que els nens obtenien millors resultats si treballaven en grups mixtos en comparació amb els resultats obtinguts en grups homogenis exclusivament formats per nens del sexe masculí. Això no s’observa en el cas de les nenes. Així doncs, l’autora va concloure que el factor mixt era clarament positiu per als nens però no per a les nenes. Elena Belloti (citada per Tap P., 1985) va observar que els nens i les nenes de dos anys eren molt similars i que els agradaven i feien les mateixes coses, però que quan arribaven als tres anys cada un dels sexes ja seguia les regles socials.

 

En resum, es pot afirmar que: a) el coneixement es basa en la llengua, les creences i els costums de les diferents cultures; b) existeixen diferents tipus de coneixements: físic, matemàtic, lògic i social (Piaget, 1952); c) tant els productes com els procediments són importants a l’hora d’adquirir coneixement; d) la resolució de problemes hauria de substituir el mètode d’aprenentatge basat en la memòria si es vol que l’aprenentatge tingui un sentit i els coneixements perdurin un temps; e) els coneixements nous es construeixen sobre coneixements i experiències anteriors i reben la influència de les percepcions individuals; f) els coneixements s’adquireixen de manera més efectiva en contextos que tinguin algun significat; g) l’adquisició de coneixement és un procés que dura tota la vida, i h) els nens i les nens no es comporten ni aprenen de la mateixa manera ni tenen els ma teixos interessos.

 

Alguns descobriments sorprenents dels últims anys en l’àmbit de la neurociència i la tecnologia han permès obtenir informació nova sobre el funcionament i el desenvolupament del cervell a més de revelar que durant els primers mesos i anys del desenvolupament les connexions nervioses s’estableixen a gran velocitat i que depenen del tipus d’experiències viscudes durant períodes específics del desenvolupament. Els resultats d’aquestes investigacions han servit per centrar l’atenció en la importància dels primers anys de vida, en especial durant els tres primers anys, en el desenvolupament. La plasticitat és màxima durant aquest període. Els tres primers anys són crítics i fins als deu anys el cervell crea constantment xarxes de connexions neurològiques (Caine i Caine, 1994, Shore, 1997; Sylwester, 1995). Durant els primers anys, el cervell estableix més connexions de les que necessita i aquelles que no s’utilitzen s’eliminen. Això, per una banda, genera oportunitats per aprendre coses de diferents àrees, però al mateix temps, pot generar vulnerabilitat en situacions en què les condicions del medi siguin pobres i adverses.

 

És per això que és tant important crear alguns tipus específics d’experiències durant alguns períodes determinats del desenvolupament. Les finestres d’oportunitat. Per exemple, entre l’un i els cinc anys, és importantíssim matemàticament i lògicament que: ? El material de joc i de treball afavoreixi el pensament matemàtic i lògic. Per exemple, és important utilitzar materials que es puguin manipular, arreglar, triar, agrupar, seqüenciar, comptar i reconstruir-se de maneres diferents.

? La interacció entre el nen i l’adult faciliti poder fer preguntes, la raó, la lògica i el pensament analític.

? Es presentin moltes i variades oportunitats per solucionar problemes reals, formular hipòtesis, experimentar amb les respostes, formular preguntes.

? Es disposi d’horaris diaris o setmanals i una rutina previsible. En aquest punt també hauríem de tenir en compte el fet que les nenes són, per naturalesa, més curioses i lògiques que els nens.

 

To the top