CAPÍTOL 2

 

El nen: consideracions psicològiques i pedagògiques

 

Per acabar

 

Els nens difereixen els uns dels altres i perceben i entenen el món de manera molt diferent de com ho fan els adults. Els nens no són simples receptors del seu entorn, també tenen influència sobre allò que succeeix al seu món i participen de manera activa a fer que l’entorn sigui com és. És important adonar-se que els nens no són un grup homogeni. A la infantesa es poden detectar un gran nombre de diferències, que poden ser degudes a l’edat, el sexe, l’ètnia i la cultura, l’educació, la classe social, etc. Però no és només el fet que els nens siguin diferents sinó que, a més, es poden estudiar des de perspectives també diferents. Això inclou el coneixement de les teories de l’emoció i la cognició, de l’aprenentatge i la personalitat, del creixement i el desenvolupament i de les relacions dels nens. És important tenir present el sexe, i recordar els treballs d’autors reconeguts i implicats en aquest tema com: Anne-Marie Rocheblave- Spenlé (psicòloga social) que utilitzava el concepte del paper masculí i femení (en el context de la psicologia social) i va ser la precursora de la introducció de la psicologia diferencial entre sexes en totes les guies de psicologia social; John Money i Robert Stoller que, dins el marc de la psicologia del desenvolupament, van treballar el concepte d’identitat sexual, i René Zazzo, que diu: “ Segons la meva opinió, almenys des de la meva posició actual (estudi de l’adaptació a les modalitats de les guarderies), no es pot parlar de nens en general sinó de nens i nenes” (Acioly-Regnier, N. i col., 2001).

 

És important reconèixer que necessitem un professor durant els primers anys de vida que cregui que: a) l’ensenyament s’ha de basar en el nen i no en els programes d’estudi o les habilitats; b) els professors són conscients que saben que encara queda molt per saber i saben respondre a aquest fet; c) l’ensenyament té lloc de manera individualitzada (aprenentatge) i en petits grups; d) l’ensenyament té en compte la diversitat d’estils d’aprenentatge i cultures, i e) que en el procés d’aprenentatge s’ha de tenir en compte el sexe dels nens. Això és especialment important perquè la transmissió dels estereotips sexuals és molt més subtil a les escoles que a casa o entre els grups de nens de la mateixa edat. Es pot manifestar a través de les actituds i les interaccions del professor,

 

en les decisions sobre les estratègies dels treball de grup o a través de les ima tges de nens i les nenes dels llibres de text o altres materials utilitzats en el sistema escolar. És essencial disposar d’una formació especialitzada i habilitats per ensenyar a nens petits i això s’ha veure com dos conjunts diferents un de l’altre.

 

To the top