CAPÍTOL 2

 

El nen: consideracions psicològiques i pedagògiques

 

Una teoria psicosocial: Erik Erikson

 

Les teories de Sigmund Freud han tingut una gran influència sobre l’estudi del desenvolupament. Freud va reconèixer que hi havia diferents comportaments humans però es va centrar especialment en la libido i l’impuls de plaer. Les seves teories sobre el comportament inconscients han influït en les teories actuals de les emocions, la motivació i el desenvolupament de la personalitat. Freud divideix la personalitat en tres instàncies: l’id (instintiva), l’ego (realista) i el superego (eticomoral). L’ego controla els impulsos perillosos percebuts a través de diversos mecanismes de defensa.

 

Mentre que Freud se centra en l’estudi de l’id, Erikson (1963) se centra bàsicament en les implicacions de l’ego en el desenvolupament humà. Segons Erikson, el desenvolupament humà només es pot entendre en el context de la societat a la qual es pertany i remarca la relació entre l’ego i les forces socials que tenen algun tipus d’influència sobre les persones en determinats moments de la vida.

 

Erikson divideix la vida en vuit etapes de desenvolupament psicosocial. Cada etapa està caracteritzada per una crisi emocional amb dos possibles solucions, favorable o desfavorable. La resolució de cada crisi determina el desenvolupament posterior. Les quatre primeres etapes són especialment importants per a nosaltres perquè se centren en els nens petits.

 

Taula 1. Les quatre primeres etapes del desenvolupament psicosocial segons Erikson

Crisi central	Solució positiva	Solució negativa
Confiança bàsica versus desconfiança (des del naixement als divuit mesos)	La confiança en el cuidador que s’ha convertit en certesa interna i en predictibilitat externa condueix a la confiança del nen en l’entorn	Por, ansietat i sospita. Manca d’atenció física i psicològica per part del cuidador, que condueix a desconfiar de l’entorn
Autonomia versus dubte (dels divuit mesos als tres anys)	Sensació de valer. Afirmació de l’elecció i la voluntat. L’entorn afavoreix la independència i aquesta l’orgull i la bona voluntat	Pèrdua de l’autoestima. La sensació de control extern excessiu fa dubtar d’un mateix i dels altres.
Iniciativa versus culpa (de tres a sis anys)	Capacitat per aprendre, per començar les activitats, per gaudir del domini i els èxits	Incapacitat per controlar el nou poder. Ser conscient del possible fracàs inculca la sensació de culpa i la por del càstig.
Laboriositat versus inferioritat (dels sis anys a la pubertat)	Aprèn el valor del treball, adquireix les habilitats i les eines de la tecnologia. La competència ajuda a ordenar les coses i a fer-les funcionar.	La frustració repetida i el fracàs condueixen a una sensació de manca d’adequació i d’inferioritat que afecta la visió de la vida.

 (Adaptat d’Erikson, 1963)

 

Com van ressaltar Pucketti i Black (2000, pàg. 85–86), “efectivament, és millor que els nens creixin creient que són individus competents i eficaços que no pas sentint-se insegurs i sent desconfiats [...]. La capacitat de veure quines tasques són possibles i ferles i no haver d’esperar a obtenir el permís d’altres persones és molt més productiu que la por del càstig, la vergonya o el fracàs tan intensos que pot fer que un nen deixi que siguin els altres qui prenguin la iniciativa per fer les coses. Les ànsies per conèixer, per saber com es fan les coses i fer-les és més satisfactori i té més èxit que la sensació d’incompetència, desgana i potser rebuig a diverses experiències i coneixements nous”.

 

Així doncs, un objectiu important de l’educació prematura és afavorir el desenvolupament de personalitats sanes i valorar les primeres experiències i relacions de la vida dels nens.

 

To the top