SEGON CAPÍTOL

 

Integració de l’educació tècnica a primària

 

2.  El nen al centre

 

En les teories científiques actuals sobre educació, l’alumne, el nen, és l’objecte central. Els nens han de ser responsables del seu procés d’aprenentatge. El professor i l’entorn que envolta el procés d’aprenentatge formen part del mateix conjunt didàctic que ha de servir per estimular els nens a desenvolupar-se tot sols.

 

Naturalment, és necessari disposar d’un nivell mínim de coneixements en diverses àrees d’aprenentatge, però hi poden haver grans diferències d’un nen a un altre: cada nen construeix el seu propi perfil.

 

Es podria dir que un nen és com una taca de tinta de color que s’escampa en totes direccions.

 

El professor, els observadors i l’entorn educatiu ajuden a determinar a quina velocitat i en quina direcció es dirigirà la tinta. A través de la interacció i la cooperació a l’aula, un determinat grup de nens serà com un dibuix de tots colors, com un oceà de pintura. Aconseguirà una mostra plenament acolorida?

 

Aquesta imatge s’acosta als tres conceptes d’Stevens mencionats anteriorment: autonomia, relació i competència.

 

a) Condicions bàsiques

 

En el capítol 1 es descriuen les condicions principals relacionades amb una educació basada en el desenvolupament. Aquestes són: confiança en un mateix, curiositat i llibertat emocional. De quina manera pot satisfer l’educació tècnica totes tres condicions? Els criteris per complir les tres condicions i poder produir materials dins el projecte de l’educació tècnica prematura són:

Confiança en un mateix

Els nens han de tenir la sensació que poden dominar la tecnologia. Això vol dir que les activitats s’hauran de preparar de tal manera que permetin als nens treballar al seu ritme i en funció del seu nivell. El treball amb tecnologia ha de generar experiències que acabin amb èxit.

Llibertat emocional

L’educació tècnica ha de ser atractiva per als nens. Això significa que els nens amb diferents estils d’aprenentatge i interessos puguin treballar de manera segura mentre es diverteixen.

Això implica varietat d’activitats. Cada nen fa tot allò que el diverteix. Per donar una direcció a les demandes de les activitats es pot utilitzar el model actual d’intel·ligència múltiple.

És habitual veure com nens molt diferents entre si poden beneficiar-se de l’educació tècnica i, de vegades, el benefici obtingut pot ser superior al d’altres assignatures més normals com les matemàtiques, la llengua, la geografia, la història, etc.

No obstant això, encara seria millor si l’educació tècnica no tan sols fos atractiva per als nens més pràctics i amb més facilitat per entendre conceptes tècnics sinó que es pogués oferir de manera més diversa i aconseguir fer-la més atractiva per al màxim nombre de nens possible. En els exemples de les bones pràctiques (2.6) tornarem a tractar el tema.

Curiositat

Les activitats han de ser com un repte, excitants i provocadores. El resultat final no ha de ser previsible des d’un inici. Les activitats han de ser properes a les experiències dels nens.

 

Per tal de controlar tot això, és necessari observar els nens. La gent ha de parlar amb ells (i amb els seus professors). Els nens han de participar en el seu propi desenvolupament.

 

b) Actitud

De la recerca PATT feta a Europa i als Estats Units, en vàrem aprendre que l’actitud davant l’educació tècnica és bastant positiva. Podria ser encara més positiva si encara hi hagués més educació tècnica. El resultat d’una de les investigacions va mostrar que un projecte a curt termini no és suficient per millorar l’actitud i conclou que construir els productes dins d’aquest projecte ha de durar un temps relativament llarg.

 

c) Desenvolupament

La funció de l’educació tècnica és desafiar els nens i oferir-los un espai per a la creativitat. Quines són les conseqüències de la nostra funció en aquest projecte?

 

To the top