SEGON CAPÍTOL

 

Integració de l’educació tècnica a primària

 

4.  Un entorn per a l’aprenentatge enriquit

 

a) materials

 

Sovint les escoles fan servir la frase “no disposem de material suficient” com a excusa per no haver de treballar l’educació tècnica. Els materials fan referència al ma terial escrit i a consells per aplicar a classe.

 

Tot i que recentment s’ha publicat molt material, els professors no hi han pogut accedir. La promoció o la política activa en la publicitat d’aquests materials és important. Un altre problema és que moltes vegades aquest tipus de material és massa prescriptiu i no deixa espai als nens per desenvolupar la seva creativitat. (Aquest és un dels reptes del projecte.)

 

El que les escoles necessiten és material amb un ús concret que permeti construir de productes i material educatiu específic per treballar l’educació tècnica. L’únic projecte que ofereix material amb un ús concret són les tecnocaixes. Aquestes caixes contenen una gran quantitat de material que no té cap cost. En general, les escoles es mostren satisfetes amb aquest tipus de recursos per la por que tenen de les despeses econòmiques.

 

El material educatiu publicat en aquest àmbit és generalment car i en algunes escoles és una opció que no arriba a considerar-se.

 

Si s’opta per material publicat, llavors serà molt important fer-ne una valoració. Legodacta és un material de gran qualitat que s’utilitza en moltes escoles però és també un material molt vulnerable perquè si manca alguna peça ja no es pot continuar. Una altra solució respecte del tema del material és la proposada pel museu infantil ZO&ZO. La idea de base és molt creativa: els nens han de construir tot junts un museu educatiu i organitzar visites guiades per a la resta de nens.

 

De fet, les visites als museus i les conferències són possibles.

 

Materials educatius excitants que ajudin a descobrir-ho tot. En relació amb el projecte, es podria pensar: material educatiu excitant, màquines que permetin descobrir-ho tot i que ofereixin la possibilitat de jugar (no habituals en les botigues de joguines), activitats creatives que generin idees noves en nens i professors.

 

Els professors poden ser una ajuda molt important per als estudiants. Per als nens, i basant-nos en la nostra experiència, el fet de treballar en un producte necessari és molt més motivador que haver de treballar per aconseguir una qualificació final.

 

La cooperació amb la indústria, existent en aquest projecte, és important per poder convertir la teoria en material educatiu professional que perduri un temps. No obstant això, part de la feina i la solució a alguns dels problemes passa per mantenir els ulls ben oberts i perquè els professors identifiquin oportunitats en els mètodes d’ensenyament, a l’aula o a l’entorn escolar, per introduir l’educació tecnològica. Fins i tot, es podria fer el contrari: una escola d’educació primària holandesa (de Wichelroede, a Udenhout) ha decidit que la tecnologia sigui la part més important del programa d’estudis. Qualsevol assignatura impartida hi està relacionada. Per als professors pot ser útil disposar d’alguns exemples de bones pràctiques i, a vegades, aparells tan simples com una càmera poden ser una ajuda. En aquest projecte creiem que s’han de fer ambdues coses.

 

b) condicions

 

Una idea perfecta, però que s’utilitza poques vegades, és comptar amb l’ajuda d’altres persones. A Holanda, a vegades, hi poden haver ajudants dins l’aula. Una solució menys freqüent és treballar amb tutors: alguns alumnes o estudiants més grans s’encarreguen d’ajudar els nens més petits.

 

Un dels pilars del projecte Technotalent és la participació dels nens/estudiants més grans. A les escoles de secundària també s’ha provat de treballar amb estudiants amb vocació educativa.

 

Els beneficis d’una experiència d’aquest tipus són el nivell d’acceptació, per una banda, i l’experiència educativa, per l’altra.

 

Els estudiants de Magisteri amb coneixements tècnics i els estudiants de grau superior que cursin carreres tecnològiques també poden ajudar els professors. En un projecte anterior, els dos grups d’estudiants van treballar conjuntament i els resultats van ser extraordinaris.

 

Les condicions de l’entorn físic són: espais adients i equipats per a l’ensenyament de l’educació tècnica a les facultats de Magisteri, als museus o als centres de lleure. Els laboratoris educatius (espais on es poden donar tota mena de situacions experimentals relacionades amb l’equipament IT) també pertanyen a aquesta condició. Tots aquests espais són molt estimulants. Les escoles hauran d’estudiar els costos derivats del fet de disposar d’espais d’aquest tipus i valorar les possibilitats que ofereixen als nens pel que fa a creativitat. Els espais i els instruments poden ser tan professionals que fins i tot poden arribar intimidar els nens. El professor se sent incapaç de continuar treballant amb ells. Els nens reben una sobredosi.

 

Una vegada introduïts, els espais i els instruments han de ser atractius per al consumidor i se n’ha de potenciar l’ús de diferents maneres.

 

Finalment, també seria possible dissenyar i adequar l’espai físic amb l’ajuda dels nens. Fa poc, en una escola de l’Haia, els nens de 5è i 6è grau (de vuit i nou anys) van construir una ciutat de caixes, amb l’ajuda dels seus professors, perquè els nens de sis anys (3r grau) hi poguessin jugar. L’objectiu d’aquesta ciutat feta de caixes era, entre d’altres, convidar els nens a incorporar qualsevol element tècnic per enriquir el joc. La falta de qualitat queda compensada per la motivació i la implicació dels nens. Tot i que no és part del projecte haver de dissenyar els aspectes educatius complets a gran escala (tampoc no és una necessitat per a l’ensenyament de l’educació tècnica), sí que és un objectiu estar a prop de les escoles en la pràctica diària. Això pot variar d’un país a un altre i d’una aula a una altra. Hem de trobar les millors oportunitats per a l’educació tècnica.

 

Un exemple, en un curs internacional d’ERASMUS a l’Haia, una professora de Magisteri procedent de Portugal i amb estudis d’animació sociocultural va poder fer unes pràctiques en educació tècnica. El tema la va entusiasmar tant que, en un futur, espera introduir l’educació tècnica a la seva feina.

 

A Holanda, serà important que les pràctiques que ja existeixen per a nens petits (de quatre i cinc anys) s’enriqueixin amb la pràctica de l’educació tecnològica mentre treballen en racons. Les activitats diàries han d’incloure espais per adquirir experiències de tipus tècnic.

 

Un espai per realitzar pràctiques és una condició necessària per treballar l’educació tècnica. Els professors no estan massa a favor de les restes i coses a mig fer o desordenades que queden després de lliçons d’aquests tipus. La solució consisteix en una bona organització i tenir el valor suficient per donar llibertat als nens. Un avantatge indiscutible és que l’escola pugui disposar d’un espai separat que tingui de tot tipus de facilitats per poder realitzar activitats d’educació tecnològica. Encara més, l’educació tecnològica podria programar-se per separat (per exemple, en nens grans) per tal que no passés desapercebuda enmig d’altres assignatures, tot i que, com hem dit anteriorment, un dels objectius principals és integrar la tecnologia dins la resta d’assignatures. És una qüestió d’estratègia.

 

En una sala d’aquests tipus es podrien treballar altres temes i assignatures (incloent-hi la tecnologia). A l’Haia hi ha una escola, la Gelderlandschool, que funciona d’aquesta manera.

 

To the top